El retaule dels sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena, que es trobava originàriament a l'església de Sant Pere de Vilamajor, fou realitzat pel pintor Joan Gascó, entre els anys 1510 i 1520. És un dels principals exemples pictòrics de transició del gòtic al renaixement que hi ha a Catalunya. La tècnica emprada consisteix en tremp i oli aplicats sobre fusta. El retaule consta de tres taules: - La taula major, on es troben representats els sants Marçal i Sebastià; les seves mides són 1,16 m d'alçada per 0,78 m d'amplada. - Les taules secundàries, on es troba representada santa Magdalena en una d'elles, i en l'altre, santa Apol·lònia; les seves mides són 1,18 m d'alçada per 0,39 m d'amplada. Els quatre sants es disposen sobre un fons daurat, amb ornaments. A la taula major també hi figura, a la part inferior central, l'escut dels Gual de Vilarasa, fet que constata el mecenatge d'aquesta família. A la part superior de l'escut, hi ha un ocell sobre fons daurat; i a la part inferior, unes onades vermelles sobre fons blau.
El pintor Joan Gascó va néixer a Tafalla (Navarra), al darrer terç del segle XV. Pels volts de l'any 1500 es va traslladar a Vic, on hi va residir fins a la seva mort. Va muntar un taller de tipus gremial, com era propi de l'època. Alguns dels seus fills també hi van treballar. Les seves bones relacions amb membres del bisbat de Vic, li van procurar la major part dels encàrrecs de pintures religioses, tant a Vic com a l'ampli territori d'aquest bisbat. Pel que fa al seu estil, en un principi realitzava obres clarament gòtiques, però va anar evolucionant cap a les noves tendències renaixentistes. Es considera que l'obra amb la que va iniciar aquest canvi de tendència va ser el retaule major de Sant Pere de Vilamajor, realitzat entre els anys 1513 i 1516.
Història
L'any 1916 la parròquia de Sant Pere de Vilamajor va cedir el retaule de Sant Marçal i Sant Sebastià al Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. L'operació la va dur a terme Pere Bonet, l'administrador de la parròquia en aquell temps. Gràcies a això, es va poder salvar de l'incendi provocat a l'interior de l'església de Sant Pere de Vilamajor, el dia 20 de juliol de l'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, per membres d'un Comitè Revolucionari de Granollers. L'any 1989 el Museu Diocesà de Barcelona va organitza l'exposició Millenium, en la qual s'hi va incloure la meitat del retaule: la taula de les santes, que va ser restaurada per a l'ocasió. Posteriorment es restaurà la taula principal, amb motiu de l'exposició Splendor, que va tenir lloc a Sabadell l'any 1991.
Bibliografia
ANGULO GUARDIA, V. (1990).Treball de recerca documental de les col·leccions d'art religiós d'època moderna (segles XVI, XVII, XVIII) dipositades al Museu de Granollers. Beques de col·laboració museística. Granollers: Generalitat de Catalunya: Museu de Granollers, inèdit. COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren "carrer de Barcelona". Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 71-73. GARCIA i BURDOY, J.Mª. (2006). "El retaule dels sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena". Quadernets de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 18-25.
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d’usuari, i aspectes de personalització, com l’idioma de les nostres pàgines. Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
