Retaule del Roser de Salelles

Sant Salvador de Guardiola

Retaule de la capella del Roser de l'església parroquial de Salelles retornat l'any 2016 al seu emplaçament originari, després d'haver format part durant vuitanta anys de la col·lecció del Museu Comarcal de Manresa. Es tracta d'una obra de petites dimensions, de fusta tallada i policromada, una de les mostres primerenques del conjunt de retaules barrocs que s'han conservat al Bages. Amb una estructura marcadament plana i estàtica, pot considerar-se encara una obra de tradició renaixentista o plateresca. S'estructura en tres nivells: un pedestal, un cos central amb predel·la i tres carrers al damunt (els laterals amb tres pisos) i, finalment, un cos superior o àtic, separat per un entaulament, del qual només es conserven dues escenes de les tres que tenia. La temàtica és la característica del cicle del Roser, i compta amb les següents escenes: a la predel·la, Corona d'Espines, Flagel·lació, Anunciació, Camí del Calvari i Oració a l'Hort, més la imatge de la Mare de Déu del Roser, col·locada en una fornícula; al cos central, Ascensió, Presentació al Temple, Visitació, Resurrecció, Pentecosta, Jesús entre els doctors i Adoració dels pastors; i al cos superior, Assumpció, Crucifixió i Coronació. A més de les escenes figurades, es conserven també les columnes (del tipus balustrada i amb capitells corintis), el bancal i el guardapols del retaule. Les parts que manquen, i que en el muntatge actual han estat substituïdes per elements de fusta, són l'entaulament, l'escena superior de l'àtic, que corresponia a la crucifixió, i la imatge central que anava a la fornícula. En substitució s'hi ha col·locat una imatge de la Mare de Déu, flanquejada per sant Domingo de Guzmán i santa Caterina de Siena, que són obres modernes, posteriors a la Guerra Civil. Els treballs d'escultura del retaule van anar a càrrec d'Antoni Vidal (pare) i Miquel Vidal (fill), que són els artesans que figuren al contracte. Però segons Joan BOSCH (2007: 25) també hi va participar Joan Grau. Antoni Vidal és el més limitat tècnicament, i se li atribueix l'escena de la Resurrecció. A Miquel Vidal se li atribueixen les escenes de l'anunciació, l'oració, la flagel·lació, la corona d'espines i la pujada al Calvari. Miquel elabora unes escenes més acurades i unes anatomies més convincents. Joan Grau, malgrat que en aquest moment es troba als inicis de la seva carrera, és l'escultor més dotat i el responsable de les escenes d'un major naturalisme. Se li atribueixen les escenes de la Visitació, Presentació al temple, Ascensió, Adoració dels pastors, Jesús entre els doctors, Pentecosta, Assumpció, Crucifixió i Coronació.