Retaule de Sant Pere i Sant Andreu
Castellfollit de Riubregós

    Anoia
    Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona
    482

    Coordenades:

    41.77607
    1.43758
    370150
    4626094
    Número de fitxa
    08060 - 77
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Medieval
    Gòtic
    Segle
    XV
    Any
    c. 1400
    Mestre de Castellfollit
    Estat de conservació
    Bo
    El retaule mostra un bon estat general. S'hi observen traces (inactives) de corcs, i tant la pintura com la fusteria mostren algunes llacunes i refaccions que poden ser autoria dels Junyent.
    Protecció
    Física
    Conservat a la reserva del MNAC
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Museu Nacional d'Art de Catalunya
    Autoria de la fitxa
    Xavier Bermúdez López

    Retaule d'estil gòtic italià procedent de l'església de Santa Maria del Priorat. Es tracta d'una pintura amb tremp d'ou sobre fusta, amb pa d'or i full metàl·lic, amb unes dimensions de 294x250x14 cm. Consta de tres carrers i una predel·la. A la part superior central hi ha la crucifixió, amb Jesús, Maria i Joan. A sota, com a figures centrals, hi ha Sant Pere i Sant Andreu vestits com a apòstols, amb toga i cap descobert i amb barba de pescadors. Com a atributs, Sant Pere sosté una clau i Sant Andreu la creu en la que fou martiritzat. Al lateral esquerre hi ha tres cases amb cinc seqüències de la vida de Sant Pere: el Sant parlant amb la criada i amb el gall als peus (negació), al costat dels quals hi ha Jesús instituint Pere com a cap de l'Església; l'escena del Quo Vadis al costat de l'alliberament de la presó Mamertina per part d'un àngel; finalment, la crucifixió del Sant cap per avall. Al lateral dret hi ha tres moments de la vida de Sant Andreu: una escena de pesca on es crida als germans Pere i Andreu com a primers deixebles, amb un castell al fons que simbolitza l'Església que s'està iniciant; la crucifixió en una creu llatina lligat amb cordes; i la llegenda segons la qual un bisbe devot de Sant Andreu fou alliberat de la temptació del diable (vestit de dona) amb el Sant representat com a pelegrí. La predel·la inferior representa, d'esquerra a dreta, Sant Nicolau, Santa Úrsula, Maria (com a verge dolorosa), el Crist sofrent amb els raigs de la resurrecció, Sant Joan evangelista, Santa Caterina d'Alexandria i Sant Joan baptista. L'obra s'atribueix al Mestre de Castellfollit, probablement pertanyent a l'escola dels Serra.

    © Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2016) Foto: Jordi Calveras El retaule, amb el número d'inventari del MNAC/MAC 15810-CJT, es troba a la reserva RB2 GF, reixa 13.

    El retaule es trobava originalment a l'església de Santa Maria del Priorat. Posteriorment (potser rere la desamortització, l'any 1835) fou traslladat a l'antiga Església del Roser, al nucli. El 19 de gener de 1931 fou adquirit per la Junta de Museus, possiblement amb la intermediació dels Junyent, família d'antiquaris i restauradors.

    AMENÓS, Amadeu (1935)."Caires litúrgics i històrics del retaule gòtic de Castellfollit de Riubregós", Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada, 44, p. 122-123. BORRÀS I QUADRES, Antoni (1935). "Les antigues torres de Castellfollit de Riubregós", Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada, 44, p. 120-125, p. 120-125, fig.121-124. CASADES I GRAMATGES, Pelegrí (1935). "Retaule de Castellfollit de Riubregós", Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada, p. 117-119, p. 117-119. CASTELLÀ, Gabriel (1935)."Castellfollit de Riubregós", Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada, 44, p. 115-116, p. 115-116, fig.115. Catàleg del Museu d'Art de Catalunya (1936). Primera Part: Art Romànic - Art Gòtic - Art del Renaixement - Art Barroc, p. 118, cat. núm 42 (sala XXI). COLL I ROSELL, G. (1994). "La cuina en l'art medieval català", Del rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gòtica, p. 42-45 [catàleg d'exposició]. FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FOLCH I TORRES, J. (1931). "Les darreres adquisicions del Museu de la Ciutadella", Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona, I, 2, p. 35-38, f.35-38. GUDIOL I RICART, J.; ALCOLEA I BLANCH, S. (1986). Pintura gòtica catalana, p. 115. Llobregós Informatiu, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, 2007, p. 5 RUIZ I QUESADA, F. (2005). "Altres obres de Lleida i de la conca del Segre", L'Art gòtic a Catalunya. Pintura II: El corrent internacional, p. 146-148 , p. 148 RUIZ I QUESADA, F. (2005). "Jaume Cabrera", L'Art gòtic a Catalunya. Pintura II: El corrent internacional, p. 102-111, p. 103; ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1997). Catàleg dels monestirs catalans, p. 69.