Restes de la Capella de la Mare de Déu del Pontarró
Martorell

    Baix Llobregat
    C. Montserrat

    Coordenades:

    41.47667
    1.92435
    410190
    4592233
    Número de fitxa
    08114 - 237
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Gòtic
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Dolent
    Destruït.
    Protecció
    Legal
    Decret 78/2002 del patrimoni arqueològic i paleontològic
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46. 08760 Martorell
    Autoria de la fitxa
    Dídac Pàmies Gual. SPAL

    No hi ha elements a la vista. Per la documentació escrita sabem que l'any 1346 ja existia una capella a l'extrem de ponent d'un pont de fusta que travessava el riu Anoia al costat de l'indret on suposadament havia estat trobada una imatge de la Mare de Déu amagada sota el pont, i per això coneguda amb el nom de Verge del Pontarró, a la qual els viatgers en sortir de la vila demanaven la seva protecció. Es tractava d'un edifici espaiós que tenia annexa la residència de l'ermità, al voltant de la qual es va formar un petit barri.

    La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 07 BPU-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

    Documentada des de l'any 1346 va ser incendiada cap a les 4 de la matinada del dia 7 de juny de 1808 per l'exèrcit francès, en la seva retirada després de la derrota a la batalla del Bruc. La imatge de la Verge trobada es va poder recuperar i va ser guardada a una casa veïna del raval del Pontarró, anomenada Can Sayas. Poc després l'església va ser reedificada i continuà el culte. De la veneració per del lloc queda constància als "Goigs de Nostra Senyora del Pontarró, que cantan a la sua capella, cerca lo Pont de Martorell" publicats en 1739, 1740 o en 1855 de la qual es va fer resó Pascual Madoz en descriure la vila de Martorell. Però va ser entre 1863 i 1865 amb la modificació del traçat de la carretera de Barcelona a Madrid (antiga N-II) que es va enderrocar l'edifici. L'església va ser citada per Rafael d'Amat i de Cortada al "Viatge a Maldà i anada a Montserrat" redactat entre 1769 i 1794. També va ser esmentada per Francisco de Zamora al "Diario de los viages hechos en Catalunya" de 1788-1789. A l'Enrajolada, Casa-Museu Santacana es conserva una pica d'aigua beneita procedent de l'església i a l'església parroquial de Santa Maria es venera una reproducció de la Verge de la Mare de Déu del Pontarró, feta per Joaquim Renart

    PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.