Restes arqueològiques del mas Gomar
Moià

    Moianès
    A l'est de la vila - Ctra. N-141 Km 32,4 en una pista a mà dreta.
    Emplaçament
    Estructures de fonament i part dels murs de l'actual habitacle.

    Coordenades:

    41.816748258441
    2.1595817945511
    430199
    4629772
    Número de fitxa
    08138 - 297
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Modern
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08137A011000060000ID
    Autor de la fitxa
    Cristina Casinos

    Restes arqueològiques aparegudes en els fonaments de la masia del Gomar. La metodologia duta a terme en aquesta intervenció arqueològica d'urgència va ser el Mètode Harris mitjançant una excavació en extensió. Es tracta d'un jaciment arqueològic clàssic amb estructures excavades: un mur (UE103) de cronologia romana-visigòtica de 2,85 x 1,15 m i dos murs més molt possiblement del s. XIII-XV; 6 sitges de planta rodona (UE109, UE201, UE203, UE204, UE305)del s. XIV-XV i 2 fosses d'enterrament excavades a la roca natural (UE106, UE305), 8 tombes del període Alt Medieval (s. IX-XI) tipus fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant. Tant les sitges com els enterraments estan vinculats a l'ermita de Santa Eugènia que es troba a pocs metres. Quant al material arqueològic trobat in situ, es tracta bàsicament d'atuells d'ús domèstic: ceràmica: olles, càntirs i grans recipients, plats, escudelleres, tapadores..Ceràmica de cuita oxidant amb vidrats de color verd i marró, ceràmica reduïda i oxidada, ceràmica de pisa blanca amb decoració blau i reflex daurat. La cronologia d'aquesta ceràmica oscil·la des del s. VIII-IX als s. XVII-XIX;Materials de construcció: restes d'estuc i teules més un possible fragment de teula romana plana (MG-1.7-8).

    A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: mas Gomar i classificat com a lloc d'enterrament inhumació col·lectiu necròpolis; lloc o centre de producció: explotació agrícola camp de sitges amb una cronologia des de medieval a moderna (+800/1789).

    El nom de Gomar apareix per primera vegada l'any 955 al testament d'un prevere anomenat Sunyer que va deixar al seu nebot Comar un seguit de terres situades en un puig anomenat Gondemar o Gomar, a Collsuspina. Durant la realització d'unes obres a la planta baixa de la masia es van fer un seguit de rebaixos en el subsòl que van deixar al descobert les restes arqueològiques causa de la motivació d'intervenció d'urgència.

    Dovella (1984); Revista d'Història i Art del Bages. Pàg. 32-38. Any VI. Nº Dotzè/12. Febrer. Arxiu Municipal de Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Piera, M; Caballé, G (2003); " Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar ". 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqueociència. Serveis Culturals SL. Manresa