Rellotge de sol del Mas Blanc Sant Martí de Centelles

Osona
Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles
Façana oest del Mas Blanc

Coordenades:

41.74322
2.20373
433790
4621573
08224-32
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Noucentisme
s. XX
Regular
Una part s'ha perdut
Inexistent
Fàcil
Ornamental
Privada
Bisbat de Vic. Plaça de la Catedral,1. 08500 Vic
Anna M. Gómez Bach

Esgrafiat formant un rellotge de sol i una escena ornamental. Aquest element es troba presidint la façana nord-oest del Mas Blanc i de l'estucat original de la façana només es conserva la part corresponent a aquesta composició. L' escena està format per un sol de 19 puntes de cara i amb el rostre pintat que porta a la seva boca una pipa de ferro que actua de varilla indicadora de l'hora solar. El sol està emmarcat en un rectangle amb els extrems convexes i la part superior arrodonida on s'hi troben gravades les inscripcions NISI SIGNO SERENAS i a sota la data de MCMXXVI amb dotze línies disposades en radial amb els corresponents números al voltant (concretament: 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17. Aquest rellotge es troba emmarcat per una escena pastoril representada amb la figura d'un caçador amb una pistola a la banda esquerra i envoltat d'un bosc; la figura d'un gos rampant cap a la dreta i tres aus volant i una senyora jacent amb un paraigües sobre la gespa a la part inferior de la composició. La tècnica utilitzada s'ha basat en la complementació pictòrica de la part esgrafiada amb tres color bàsics: el blau, el vermell i el verd que actualment presenten un to apagat a causa de la incidència del raigs del sol.

El mas Blanc, abans denominat Salgot, possiblement en relació el mas que té al darrera, apareix esmentat en el fogatge de 1553 sota el nom de Joan Salgot. Es tractaria d'un antic mas que modificà part de la seva construcció original fins esdevenir una gran finca dedicada a la recepció d'estadants, sobretot a partir de finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX fins a l'actualitat. Com a casa de repòs va rebre visitants com el poeta Màrius Torres i diversos malalts tuberculosos que hi feien curtes estades i que provenien del proper santuari de Puigdolena (Sant Quirze de Safaja, Vallès Oriental). Les principals construccions annexes del mas s'edificaren a la banda oest i és en aquesta façana on s'hi troba el rellotge solar descrit. L'aparició del rellotge de sol com element decoratiu de moltes façanes de masies o edificacions esdevé molt popular al llarg del segle XVIII. Les primeres evidències es documenten en zones de la costa però ben aviat seran moltes les masies que adoptaran aquests rellotges solars com un element alhora ornamental i funcional. Concretament es va construir al 1926 evidenciant un cert estil noucentista de caire bàsicament rural i popular.