Rellotge de Sol de Mas dels Vivencs
La Pobla de Claramunt

    Anoia
    Plaça de Sant Josep, 2
    Emplaçament
    A una de les façanes del Mas dels Vivencs que donen a migdia.
    281

    Coordenades:

    41.55464
    1.68309
    390178
    4601168
    Número de fitxa
    08165 - 99
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    0314601CG9001S0001LD
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell

    A l'extrem lateral occidental d'una de les façanes de l'extens mas dels Vivencs, ja al pati interior de la casa i amb orientació cap al sud, s'emplaça un rellotge de sol vertical. El suport el constitueix una façana feta de pedra i maçoneria vista, sobre la qual a mitja alçada s'hi ha practicat una cartel·la quadrangular amb coronament arrodonit, feta amb morter blanquinós i sobre la qual s'hi inscriu el rellotge. Les línies que dibuixen el rellotge són rosades, i sota del mateix apareix una segona cartel·la a mode de pergamí amb una inscripció en vers o lema: "Ni tu ni jo/ tindríem corda/ si no fos Déu/ que se'n recorda".

    FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 3964

    El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present.