Rellotge de Sol a la Casa del Cargol de l'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta
La Pobla de Claramunt

    Anoia
    Avinguda Pompeu Fabra, s/n
    Emplaçament
    A la façana d'una petita edificació coneguda com ‘la casa del Cargol'.
    277

    Coordenades:

    41.55226
    1.67569
    389557
    4600913
    Número de fitxa
    08165 - 100
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Any
    1992
    Estat de conservació
    Regular
    L'estucat de la façana s'està perdent i això està afectant el rellotge de sol.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    9610302CG8091S0001BF
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell

    Un cop passat l'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l'Avinguda Pompeu Fabra s'observa a la vessant de la muntanya un petit edifici quadrangular de planta baixa i pis amb la façana blanca i xemeneia helicoïdal feta amb totxos d'obra vista. Aquesta casa rep el nom popular de "la casa del Cargol". A la part superior de la façana que dona al sud hi apareix pintat un rellotge de sol vertical.
    El rellotge es troba inscrit en una cartel·la quadrangular coronada per dues volutes, i el gnòmon surt de la boca d'una representació personificada del sol apareixent entre núvols, de regust barroc tot i la seva cronologia recent. A la part superior hi ha inscrit l'any 1992, amb tota probabilitat l'any d'execució del rellotge, o si més no de la seva última remodelació. A la part inferior del quadrat apareix la inscripció amb majúscules: NI HIL SINE SOLE.
    L'edifici que conté el rellotge de sol té trets estructurals propis del primer terç del segle XX, per la qual cosa no es podria descartar la presència d'un rellotge de sol anterior que posteriorment fos substituït per l'actual.

    IMATGE 1: Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.
    IMATGE 2: Fotografia de la Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 1139

    El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present.