Rellotge de sol de les Ferreres
Rellinars
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rellotge de sol del tipus vertical declinant situat a la façana orientada al sud-oest de la masia. Es tracta d'un rellotge circular, policromat amb el gnòmon orientat al sud-oest. Està força esborrat, però s'endevinen dues sanefes circulars de color rogenc que mesuren entre un i un centímetre i mig de gruix on hi anaven les hores que van de les nou del matí fins a les sis de la tarda, en xifres àrabs. Del mateix color també es poden veure les línies horàries. La línia de les dotze conserva, a la part inferior el dibuix d'una campaneta senyalant l'hora de l'Àngelus. No s'observen traces de cap lema escrit o data d'execució.
El rellotge consta a l'inventari de rellotges de sol catalans, de la Societat Catalana de Gnomònica amb el núm. de referència 2876.
Història
Segons consta en el cadastre, la masia és de l'any 1614, tot i que en la documentació estudiada per MORENO (1986) l'any 1423 ja apareix el nom de Nadal Farreres vinculat al municipi, que junt amb altres rellinassencs signa una causa. Aquest personatge és seguit d'un tal Bernat Farreres que signa una venda amb el "baiulus" dels Desfar.
L'any 1461, Bernat Farreres i el seu fill, també Bernat, arrenden una feixa de terra a Les Codines i també se'ls troba associats en l'adquisició de bestiar.
L'any 1473 hi ha uns capítols matrimonials entre l'Antonia, filla de Bernat Farreres i Angelina, amb Jaume Alavedra (propietari del mas de Les Cases). D'aquest enllaç neixen quatre fills (Joan, Andreu, Antonia i Pere).
L'Antònia es casarà amb un tal Jaume Alavedra del mas de Les Cases i la seva filla Sàlvia en serà l'hereva, mentre que els altres dos germans, en Joan i l'Andreu marxaran com a paraires a Terrassa.
El mas de Les Farreres passarà a mans de Pere. Un dels seus descendents, i hereu del mas, Salvador Farreres el trobem citat en una història de robatoris: "Jo Salvaldor Ferreres, pagès, hereu del mas Farreres e Rellinars, junt amb el meu germà Jaume, veierem arribar a casa mia en Joan Llobet, que es diu Toni Llobet, natural del mas Llobet de Rellinars, era arribat amb tossinos robats". (...) Joan Alavedra, fill de Jaume Alavedra, diu que Salvador Farreres, soldat de la unió, rebé a n'Antoni Llobet, l'hereu que havia robat tres tossinos i el duren a casa del batlle que era Jaume Sallés".
L'any 1633, segons consta en el Llibre del Batlle de Terrassa, Jaume Farreres limita les seves propietats, quedant definitivament vinculat a Rellinars.
La importància del mas queda reflectida en la construcció d'una capella dedicada a Sant Felip Neri, consagrada l'any 1660, i convertida ràpidament en l'edifici de culte del rellinessarencs que tenien molt més a prop aquesta capella que no pas l'església Vella, que en aquells temps ja tenia un estat força deplorable.
Bibliografia
MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars.