Rellotge de sol de Can Pau Cellers Rellinars

    Vallès Occidental
    Carena del Cellers
    375

    Coordenades:

    41.65275
    1.89626
    408095
    4611811
    08179 - 359
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Contemporani
    XIX-XX
    Dolent
    Sense gnòmon i esborrat
    Inexistent
    Difícil
    Sense ús
    Privada
    08178A001000220000OZ
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Rellotge de sol situat a la façana principal de Can Pau Cellers, una masoveria del Raval del Pujolet, situada a la carena del Cellers, en el vessant hidrogràfic dret del torrent del Pujolet. L'accés es fa des del Cellers pujant per un camí que ressegueix la carena o bé des del camí de les Llobatones i un cop passada la vella masia, sense deixar el camí fins arribar a les ruïnes de l'antiga masoveria al peu del camí.
    El rellotge de sol està situat a la planta pis de la façana orientada al sud, a mà dreta del que correspondria a una antiga balconada situada per sobre mateix de la porta principal. Es tracta d'un pla rectangular fet amb morter de calç i enganxat damunt de la pedra calcària de la façana. Per l'orientació de la façana es podria suposar que era del tipus vertical orientat al sud. Es conserva l'orifici circular del gnòmon. D'ell neixen varies de les línies horàries esgrafiades directament sobre el suport de calç. Estava perfilat i decorat. Conserva minses restes d'una tonalitat rogenca i en el quadrant inferior dret s'endevina les hores, 5 i per sobre, les 6, en xifres romanes.

    No consta a l'Inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.

    Aquesta casa forma part d'un petit veïnat establert per cinc cases construïdes en terres del Cellers que es va formar entre el segle XVIII i principis del XIX a la carena del Cellers: Can Pau Cellers, Cal Jep, Ca l'Andreu, el Pujolet i una mica més avall, la Caseta, per tal de que les famílies establertes, fills descendents del mas poguessin treballar la terra en part oliverars, ametllers i en part vinyes i poder fer el vi directament a les tines. Segons Pere Sallés, actual propietari del mas, en aquesta època la família tenia molta descendència, però només un podia heretar, motiu pel qual, el pare els va cedir unes tres hectàrees per cap. També ens comenta que la misèria era tant gran en aquells temps que estava establert en documents que "la burra podia anar a pasturar al camp de la jonça en una època determinada i en el cas de tenir burret, ja no li podien dur perquè dos menjaven massa".
    El Cellers, documentat ja al segle XV és un mas encara avui dia amb gran quantitat de terres que es localitzen tant en el municipi de Rellinars com el veí de Castellbell i el Vilar. La majoria de les possessions eren cultivades de vinya i per tant aquesta era l'activitat principal de la masia. L'estrall de la fil·loxera va comportar que part de les terres es deixessin de cultivar. Les altres es varen plantar oliveres i la propietat es dedicà a la producció d'oli fins l'any 1956, on una gran glaçada va acabar amb els oliverars i actualment la majoria de terres són ermes, ocupades pel matollar i el bosc. El topònim Cellers prové de la propietat per on transcorre, també conegut al municipi de Castellbell i el Vilar com a Sallés. Carles Cornadó, estudiós de la toponímia d'aquest municipi i altres municipis veïns, en el seu bloc sobre topònims ens diu que Sallés deriva del mot Cellers, que s'aplica a un indret o lloc, generalment subterrani on es conserva el vi. Deriva del llatí cellarium, que vol dir rebost i que en català prengué el sentit d'estança subterrània o fonda per al vi i també el sentit de graner.

    AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.