Aquesta casa forma part d'un petit veïnat establert per cinc cases construïdes en terres del Cellers que es va formar entre el segle XVIII i principis del XIX a la carena del Cellers: Can Pau Cellers, Cal Jep, Ca l'Andreu, el Pujolet i una mica més avall, la Caseta, per tal de que les famílies establertes, fills descendents del mas poguessin treballar la terra en part oliverars, ametllers i en part vinyes i poder fer el vi directament a les tines. Segons Pere Sallés, actual propietari del mas, en aquesta època la família tenia molta descendència, però només un podia heretar, motiu pel qual, el pare els va cedir unes tres hectàrees per cap. També ens comenta que la misèria era tant gran en aquells temps que estava establert en documents que "la burra podia anar a pasturar al camp de la jonça en una època determinada i en el cas de tenir burret, ja no li podien dur perquè dos menjaven massa". El Cellers, documentat ja al segle XV és un mas encara avui dia amb gran quantitat de terres que es localitzen tant en el municipi de Rellinars com el veí de Castellbell i el Vilar. La majoria de les possessions eren cultivades de vinya i per tant aquesta era l'activitat principal de la masia. L'estrall de la fil·loxera va comportar que part de les terres es deixessin de cultivar. Les altres es varen plantar oliveres i la propietat es dedicà a la producció d'oli fins l'any 1956, on una gran glaçada va acabar amb els oliverars i actualment la majoria de terres són ermes, ocupades pel matollar i el bosc. El topònim Cellers prové de la propietat per on transcorre, també conegut al municipi de Castellbell i el Vilar com a Sallés. Carles Cornadó, estudiós de la toponímia d'aquest municipi i altres municipis veïns, en el seu bloc sobre topònims ens diu que Sallés deriva del mot Cellers, que s'aplica a un indret o lloc, generalment subterrani on es conserva el vi. Deriva del llatí cellarium, que vol dir rebost i que en català prengué el sentit d'estança subterrània o fonda per al vi i també el sentit de graner.
