Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rellotge de sol situat per sota del carener de la façana de migdia de Cal Gamell, coneguda també amb el nom de l’Hostal de La Marieta, entre les dues finestres de la planta pis de la casa. Es tracta d’un plafó de rajols ceràmics policromats, disposats en sèries de 4x 6, i emmarcats per una sanefa de cordó molt prima de color verd. És del tipus vertical declinant amb orientació sud-oest.
El rellotge és senzill, amb un gnòmon de vareta collat damunt d’una petita peça circular metàl·lica collada entre els dos rajols centrals de la segona filera (començant per dalt). Les línies horàries i les mitges hores es troben després de les xifres romanes, que van de les 11 a les 5 (XI, les XII, la I, II, III, IV i V de la tarda). Per damunt del gnòmon es pot llegir “ANY 1983”, mentre que al dessota les línies horàries es llegeix el lema “EM MOU LA LLUM”. El quadrant queda emmarcat per una orla o sanefa floral policromada que fa un relleu realçant la seva bellesa. En el rajol situat a la part inferior dret es pot llegir la data “VII-V-MCMLXXXIII”. A la part inferior es llegeix, en lletres de color negre la inscripció “ORLA TRETA D’UN GRAVAT D’EN RICARD MARLET I SARET (SABADELL 1897-MATADEPERA 1976). OBRA N. 2017 I 2018 DELS SEUS GRAVATS AL BOIX”.
Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 80.
Història
Amb l’arribada de la democràcia, després del règim franquista, el grup municipal CIU, amb motiu de l’arribada de les eleccions va tenir per bon costum de fer un obsequi al municipi. El primer any, el 1979 ho va fer amb l’Enciclopèdia Catalana, i l’any 1983 ho va fer amb el rellotge de sol. L’alcalde del moment, el senyor Víctor Peiró i l’equip de govern, sensibles al medi ambient, les energies renovables i l’ecologia, van pensar en la instal·lació d’un rellotge de sol a la façana de Cal Gamell, al carrer de Sant Josep, una casa que antigament havia estat l’Hostal de La Marieta i més modernament una barberia. Una casa de més de dos cents anys d’existència, de la qual, a l’arxiu es conserva una fotografia realitzada per M. Avellaneda l’any 1933 on en mateix indret ja hi havia un rellotge. Segons expliquen, aquell quadrant va ser el referent per a la gent del poble fins que a principis de segle XX es va col·locar el primer rellotge al campanar.
Marc Romeu va dirigir la col·locació del quadrant sota l’assessorament d’un expert del Servei Meteorològic de Sabadell. Un cop fabricada la maqueta i fer els primers assajos, les rajoles es van coure al forn de la ceramista Maria Prat. Carme Serrat va pintar l’orla.
Ricard Marlet i Saret (Sabadell 1896 – Matadepera 1976) va estiuejar a Matadepera a partir de l’any 1929. Uns anys després, al 1936 s’hi va instal·lar amb la família definitivament col·laborant en diverses activitats culturals. Per la seva afició al dibuix es va vincular amb gent que freqüentaven l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Com a coneixedor de les diferents tècniques de les arts plàstiques va treballar en pintures murals de diferents capelles i cases privades dels voltants de Matadepera, i flors del massís de Sant Llorenç gravades al boix. El primer ajuntament democràtic va acordar l’any 1979 retolar els carrers de Matadepera en català decorant els rajols amb les flors dels seus boixos, que anaven fent la ceramista Maria Prat, la pintora Carme Serrat i el seu equip de dones voluntàries.
Bibliografia
AA.VV.(2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Societat Catalana de Gnomònica. Efadós.
LUQUE, M. Àngel; VILA, Míriam (2017). La llum del Sol marca el temps al carrer Sant Joan, dins Gaseta de Matadepera, núm. 345, desembre 2017, p.8. Ajuntament de Matadepera. Impremta Pagès.
