Reixac
Mura

    Bages
    Torrent de Reixac
    Emplaçament
    Vessant de ponent de la vall del torrent del Reixac.

    Coordenades:

    41.69398
    1.97352
    414583
    4616309
    Número de fitxa
    08139-67
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Estat de conservació
    Dolent
    Ruines
    Protecció
    Legal
    NNSS, 1990. Pla especial Parc, 1997.
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 013A00023
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Ruïnes d'un casal que havia estat de dimensions considerables. Les restes visibles tenen l'aparença de murs de contenció de dos camps de conreu en dos nivells, formant tres parets en cada nivell amb dos angles. Té una llargada de trenta metres aproximadament i uns catorze d'amplada partits en la part central i amb un desnivell d'una planta. Els murs son de carreus molt ben tallats i molt grossos, d'uns 70 cm. d'amplada, que recorden a la tipologia dels edificis medievals. En el mur de llevant, i el més baix, sembla que hi havia un portal. Fa uns anys les parets es van re-omplir de terra per fer unes feixes de cultiu, de manera que s'ha perdut la visió d'estructura de mas.

    Cal travessar la Riera de Nespres per la banda de llevant del poble de Mura, agafar el camí del cargol i a 300 m. agafar el camí de la dreta; a uns 800 m. estan les ruïnes. Possible àrea d'espectativa arqueològica. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

    Les primeres notícies documentals del mas són de l'any 1540, quan el mas estava abandonat i derruït: Rafael de Peguera, senyor de Mura, va confimar a Vicenç vila els masos abandonats i derruïts de Rocapèrdiga, Alsina, Xammar, Casamartina, Muntada, Oliveres i Reixac(Ballbé, 1997). Altres documents del segle XVIII esmenten el lloc com la partida dita Reixac, fet que mostraria que en aquesta època el mas encara estava derruït, situació que es mantindrà fins a l'actualitat. El propietari del mas va trobar una sèrie de monedes fa uns anys llaurant la terra: Diner de Billó de Nàpols, 1416; Ardit de Billó, 1640; dos Sisè d'aram Lluís XIII, 1641; Ardit de Billó , 1711; Xavo d'aram, 1813. Actualment no les conserven ja que van ser venudes a un col·leccionista.

    BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.