Petit assentament d'època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de ceràmica superficial. Es troba emplaçat sobre un petit promontori rocós i allargassat, entre dos torrents, en el vessant de llevant del Serrat de l'Àliga. Es tracta d'una zona feréstega i pràcticament sense vestigis de poblament ni d'ocupació antròpica moderna, a una certa alçada respecte de les planes de l'entorn. Tot i que és petit, el promontori és força estratègic per la seva situació i orientació, i té un bon domini visual de l'entorn immediat i de la vall formada per la riera de Gaià i també del turó de Santa Àgata. Enmig d'un terreny erm i ocupat avui per matolls, a un extrem d'aquest promontori hi ha les restes d'una barraca de pedra seca. En aquest indret l'estudiós Josep M. Badia hi ha recollit fragments de ceràmica ibèrica, amb algun fragment que podria correspondre a l'edat del ferro. Concretament, les troballes es localitzen a la part alta del turonet però, sobretot, als seus peus pel vessant sud, on es pot apreciar el que sembla un estrat d'enderrocs, tal vegada provinent del marge o de la part alta. Per les seves característiques, sembla tractar-se d'un petit nucli amb funcions estratègiques o de vigilància, més que no pas d'un establiment pagès. Cal dir que, en zones properes (uns 1.000 m al sud) i en un context similar, hi ha localitzats establiments de l'edat del ferro (jaciment de la Serra de Vilagaià). Per tant, hi ha una certa tradició d'ocupació antiga d'aquesta serralada.
