Rectoria de Salelles
Sant Salvador de Guardiola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici que es troba adossat d'una banda a l'església i, de l'altra, al casal Santmartí. Es tracta d'una construcció força alta, construïda al segle XIX i força regular, que consta de planta baixa i dos pisos pel costat sud, on hi ha la façana principal que dóna a la plaça. La composició de la façana és força simètrica i compta amb tres obertures al primer pis, la central amb balcó, i una galeria amb tres finestres arquejades al pis superior. Els murs són actualment a pedra vista i les obertures emmarcades amb maó. La façana posterior, en canvi, és més alta i disposa d'una planta més. Aquí les obertures, també molt regulars, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'interior de la planta baixa hi podem veure la part exterior de l'absis de l'església, recentment restaurat. També es conserva un portal d'arc rebaixat del segle XVIII, que corresponia a l'antiga façana de la casa coneguda amb el nom de la Lluminària, prrecedent de l'edifici actual.
A la façana principal s'hi pot veure encastada una curiosa pedra amb una creu gravada.
Informació oral facilitada per Rosa Fargas Codina
Història
La casa adjacent a l'església s'anomenava antigament Casa de l'Obra o de la Lluminària i encara se'n conserva l'antic portal, del segle XVIII, a l'interior del vestíbul. Més tard aquesta casa fou reconstruïda per acollir la rectoria. Antigament la casa rectoral de Salelles es trobava en mal estat i no era habitable. Per això els rectors no residien a la parròquia sinó que tenien la seva casa a Manresa. L'any 1692 els feligresos van exigir que el capellà, en aquell moment Andreu Bertran, anés a viure a la parròquia, però el rector, al seu torn, argumentava que els feligresos tenien l'obligació de satisfer la còngrua per assegurar el seu manteniment. Aquest any les parts van arribar a un acord de bones intencions, però que no va arribar a fer-se efectiu. El 1729 la disputa per la còngrua es va revifar i el rector, aleshores Francesc Casadesús, va guanyar un plet, però això tampoc serví de res. L'any 1734 Francesc Farreras determinà cedir al rector la casa contigua al temple que s'anomenava Casa de l'Obra o de la Lluminària" amb la condició que el rector l'habités. La casa, però, s'havia de reconstruir i, enmig de diversos plets pels drets de la parròquia que havien d'assegurar el manteniment de l'habitatge, la qüestió de la casa rectoral va quedar encallada fins a principis del segle XIX. Es va fer efectiva el 1826, quan s'hi instal·là el rector. Tot i això, la casa es trobava en mal estat fins que a mitjan segle XIX el rector Llogari Torruella hi va fer obres: va afegir-hi la meitat sud, per la qual cosa fou cobert l'absis romànic amb un de nou, obrat de totxo. També s'hi construí una cisterna (TORROELLA, 1959). L'any 2005 s'hi van fer obres de restauració. Aleshores es va remodelar l'entrada i es restituí l'absis romànic.
Bibliografia
CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). "Sant Pere de Serra. Mas Joan Morera Brunet·". Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, P- 16-19.
Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 071).
FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 78-83.
TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit).