Rectoria de Lavit Torrelavit

Alt Penedès
Carrer del Molí, 64. Lavit
210 m

Coordenades:

41.44668
1.72959
393880
4589124
08287-16
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Contemporani
XVIII
1760
Regular
Legal
Text Refós Normes Urbanístiques de les Normes Subsidiàries (set. 2005)
Sí, IPA, n. 4863
Fàcil
Residencial
Privada
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. c/d'Armenteres, 35 (Sant Feliu de Llobregat)
Oriol Vilanova

Edifici de planta rectangular, compost de soterrani, planta baixa, pis i golfes, i cobert per teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a la petita plaça que hi ha al davant de l'església parroquial de Santa Maria. Aquesta façana presenta una disposició asimètrica de les obertures, donat que la porta d'entrada a l'immoble, sobrealçada i coronada amb arc de mig punt i carreus de pedra, a la qual s'hi accedeix pujant quatre esglaons de pedra des de la plaça, es troba a l'extrem dret de la façana, fent cantonada amb l'església. No hi ha cap altre obertura a la façana a nivell de la planta baixa. En canvi, a nivell del primer pis hi ha quatre finestres quadrades de diferents dimensions. A la dovella central de l'arc de la porta hi ha una inscripció on es llegeix "ALZINA 1760".
La façana més destacable de l'immoble, però, és l'orientada al sud - oest, que dóna al carrer del Molí. Aquesta façana presenta, a nivell de planta baixa, diverses finestres rectangulars i quadrades disposades asimètricament i en nivells diferents, ja que en aquest sector, l'edifici està edificat adaptant-se al pendent del terreny. Per aquest motiu la cantonada oest de l'edifici es recolza en un contrafort. No obstant, les obertures de la planta baixa es van obrir amb posterioritat al tapiat de dues grans arcades d'arc de mig punt que anaven des de la base de l'edifici fins a l'alçada de la divisòria amb el primer pis, i que possiblement formaven part de l'edifici original. A nivell del primer pis hom pot observar l'element més destacable d'aquest edifici: una galeria de vuit arcades de mig punt sobre columnes salomòniques; les quatre del mig, amb balcons amb barana de ferro, mentre que els dos parells situats als extrems són únicament finestres. Per sobre d'aquesta galeria hi ha una línia horitzontal de cornisa motllurada, i per sobre s'aixeca el pis corresponent a les golfes, afegit durant les reformes del segle XIX (veure apartat "Història") fet de maó, cobert amb la teulada a dues aigües, amb dues finestres d'arc de mig punt al centre.

L'origen de la casa rectoral de Lavit és medieval; en aquest sentit és molt possible que el lloc on s'emplaça formés part de les dependències del castell de Lavit. L'immoble fou completament modificat vers l'any 1760, durant el rectorat de mossèn Antoni Alzina, responsable de la parròquia entre els anys 1735 i 1776. al primer terç del segle XIX es van portar a terme el realçat de l'edifici, i encara altres millores al segle XX. Actualment la rectoria de Lavit és habitada pel rector i canonge de la Seu de Barcelona, mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar (Barcelona, 1926), el qual regí la parròquia entre 1960 i 1970, primer com a regent i després com a encarregat, i des de 1974 com a rector. Mossèn Aragonès és un destacat biblista i ha estat vicari episcopal del Penedès - Garraf, delegat diocesà de catequesi (1981 - 1993); especialitzat en obres de catequesi i qüestions bíbliques; té publicades diverses obres i ha aplegat una biblioteca amb més de 20.000 llibres de temàtica diversa.

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic.
LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): "Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès". Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 295 - 296.