Es tracta d'un edifici de planta trapezoidal, que consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels delimitats per envans que es recolzen en dos pilars centrals i actuen com a suport dels forjats. La coberta és de teula àrab a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal.
La rectoria està adossada a l'església i la sagristia, per tant, el mur de llevant està compartit amb aquests edificis fins el nivell del primer pis, a partir d’aquí, es va construir un mur que cavalca sobre els murs dels edificis esmentats. Els murs de la rectoria tenen un gruix de 45 cm, fet amb blocs de pedra sorrenca de diferent forma i mida cohesionats amb morter de calç. Les divisions internes es fan amb envans, probablement de maó de cantell.
Les cantoneres són de maó massís, les de llevant estan construïdes sobre el mur de l'església i de la sagristia. En general no formen un cadenat regular per lligar-les amb el mur.
La porta i finestres originals estan fetes amb muntants i arc rebaixat de maó massís a plec de llibre amb una decoració de maó als vèrtexs que sobresurten lleugerament del mur.
A l'interior trobem dos pilars que es desenvolupen fins la teulada i que són el suport central de bigues jàsseres, aquestes estan orientades de nord a sud sobre les quals es recolzen cairats, només carejats, que al seu torn són el suport de la solera a base de revoltó de guix.
La coberta és de teula àrab a dos vessants amb el carener de nord a sud. Els elements de suport han estat reformats a finals del segle XX.
