L'origen de la rectoria actual de Carme va íntimament lligat a la construcció del nou temple parroquial, que tingué lloc principalment entre els anys 1730-1781, tot i que no es dóna per enllestida del tot fins els inicis del segle XIX (1803-1808). L'església fou consagrada pel bisbe Francisco Díaz Santos de Bullón gairebé vint anys després de començada l'obra, l'any 1748, data que hem de considerar límit per a la construcció de la rectoria, ja que aquesta deuria començar a funcionar al mateix temps que el nou temple. Tot i així, l'any 1790 aquesta Rectoria no apareix referenciada als qüestionaris de Francisco de Zamora, fet que mostraria el poc interès que despertava aquest edifici: "Tiene este pueblo una sola iglesia con la advocación de San Martín; es algo moderada y nueva, hecha a costas de los particulares, con cinco capillas en cuias están los retablos nuevos de escultura, a saber en la una la imagen de Christo Crucificado, en la otra la Virgen SS. del Rosario, otra de San Roque, otra de N. S. del Carmen y la otra de San Marcos. Reside en ella un vicario perpetuo de poco tiempo, por ser antes sufragánea de la Pobla de Claramunt, y al lado de la iglesia hai un cementerio que junto con la iglesia se construhió el año de 1748. En dicha iglesia no hai donaciones".
L'església parroquial actual, dedicada a Sant Martí, substituí l'anterior església romànica, ja esmentada des del 1122 i ubicada on avui hi ha la masia de Cal Ros, per la qual cosa cal pensar que molt probablement la primitiva rectoria s'ubicava en aquest lloc i que estigué activa fins que comença a funcionar la nova l'any 1748.
