Els marges estan associats amb l'augment de la semanda de terres conreables. Llavors, s'artigava i despedregava el terreny, s'hi obrien rases allagades anivellades horitzontalment i s'hi col·locaven pedres grans a manera de fonaments. Per sobre seu s'aixecaven les parets de pedra seca.
Sembla que les primeres barraquesde pedra seca són d'origen medieval. Tanmateix, la majoria de barraques que resten actualment enterres pendesenques s'acostumen a situar entorn als segles XVIII i XIX. Es tracta d'un període de màxima extensió del conreu de la vinya degut al creixement demogràfic, que va afavorir les rompudes de terres i la substitució del blat i de l'olivera per la vinya.
El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus.
