El rec de Dalt és una sèquia que antigament havia proveït d'aigua els molins medievals construïts a la riba dreta del riu Tenes. Al llarg de la seva existència, el traçat del ramal principal del rec ha variat en diverses ocasions. Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. Des del seu naixement a la resclosa del molí de Can Barri, transcorre sota el pont de Ca l'Unyó, passant per llevant d'aquesta casa i segueix paral·lel a la carretera en direcció sud. A l'alçada del molí d'en Barbany passava per la seva bassa, avui desapareguda, i fa el salt d'aigua que antigament havia accionat el molí. El següent tram creua sota la carretera i passa pel torrent de l'Areny sobre un aqüeducte, des d'on està soterrat i torna a creuar la carretera. A partir d'aquí, el rec antic amplia d'aigua el molí de la Casa Vella i desguassava pel seu costat de llevant, passant per ponent de Can Ferrarons fins a la bassa del molí d'en Burch. Des d'aquí hem de suposar que es reprenia el rec, suposem que coincidint amb el rec de Baix o del molí d'en Vendrell. Des de la bassa d'aquest darrer, el rec omplia la bassa del molí de Can Sabater. Seguint d'aquest, anava fins al molí d'en Comas de Lliçà, des d'on regava els camps de cultiu. Actualment, després de creuar l'Areny i la carretera, el rec transcorre paral·lel a aquesta, passant soterrat sota les cases del Rieral, fins a morir a la bassa de Can Falgar. Actualment ja no abasteix a cap molí, sinó que s'utilitza per al rec.
