Rec Comunal de Sant Pere Sant Quintí de Mediona

Alt Penedès

Coordenades:

41.4583
1.67711
389516
4590479
08236-86
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
Modern
Contemporani
VIII-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Productiu
Pública
Ajuntament de Sant Quintí de Mediona
Maria Camp; Jordi Piñero

Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, encimentada i sense recobriment. Porta l'aigua al poble veí de Sant Pere de Riudebitlles. Té l'inici en una resclosa de pedra amb lloses al capdamunt, de forma semicircular; molt ben feta i considerablement alta, amb un bagant que controla l'entrada d'aigua. Està situada al riu Mediona, passada la fàbrica de Ca l'Oliver. En aquest tram inicial s'endinsa dins la roca a través d'alguna mina. Creua la carretera, passa per la zona industrial dels Fogars i continua pel terme de Sant Pere de Riudebitlles.

Aquesta fitxa enllaça amb la de l'inventari del Patrimoni Local de Sant Pere de Riudebitlles (fitxa núm. 5). En aquesta localitat el rec és conegut com a "Rec de Dalt" o "Rec de la Vila".
Veure mapa en treball annex

L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics "indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall". És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Pel que fa al rec de Sant Pere, la concessió d'aigües sembla que té el seu origen en la donació del terme l'any 1012. Segons Ramon Martí les construccions actuals no permeten observar restes medievals. Tanmateix, creu que fa referència a aquest sistema la notícia genèrica d'horts i molins de l'any 1011 (ACA). Sembla confirmar-ho el fet que són aquests mateixos molins els que posseïa el monestir de Sant Pere l'any 1440, concretament 2 enginys fariners en un sol casal (APSPR). El 1487 es coneixen altres documents que parlen de "recs d'aigua" i "aqüeductes".

ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999.
MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972.
MARTÍ, Ramon: "Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)", a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593.
MARTÍ, Ramon: "Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles", a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280.
TORRAS, Xavier: "Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec", a Gran Penedès, núm. 41, Institut d'Estudis Penedesencs, 1994, pp. 23-32.
ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Any 1011: pergamins de Ramon Borrell, núm. 99.
APSPR: Arxiu Parroquial de Sant Pere de Riudebitlles. Manual de 1435-1449.