A més a més dels masos històrics (Sant Joan, Llobet, Vilatorrada i Falquer) ,el Raval Vell, juntament amb el Raval dels Jueus, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. El Registre Fiscal D'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 17 cases al carrer Manresa, encara que no totes devien ser ubicades al Raval Vell (SOLANELLES, 1999). Aquest grup de cases històriques no són visibles actualment des de l'actual carrer Manresa degut a l'evolució urbanística del propi carrer. Històricament la línia del carrer Manresa passava uns metres més enrera de l'actual, per tant aquestes cases eren a la vora de l'antic carrer. El Pla Urbanístic del que dictava les línies de la futura expansió urbanística va avançar la línia del carrer Manresa uns metres en direcció a ponent deixant aquest grup de cases marginat. La gran crescuda urbanística dels anys cinquanta va fer que l'espai entre aquestes cases i la nova línia del carrer s'omplís de construccions deixant aquests cases amagades, sent només visibles des de l'actual àrea del riu no urbanitzada.
