Quatre Camins- Fàbrica Les Cadenes
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Assentament rural d’època romana alt imperial, situat al solar ubicat a la confluència de la carretera Reial amb l’avinguda de la Indústria, espai que havia estat ocupat per la desapareguda Fàbrica Les Cadenes.
La intervenció arqueològica realitzada l’any 2000 va documentar la pars rustica d’una vil·la romana, localitzant tres sitges excavades al terreny natural destinades a l’emmagatzematge de cereal.
El conjunt de sitges, molt arrasat per les obres de construcció d’una rampa d’accés a l’antiga fàbrica a la dècada de 1960, va ser amortitzat entre els segles I-II dC, a partir dels materials ceràmics recuperats de l’interior de les estructures. Principalment, fragments de ceràmica comuna romana, àmfora, dolium, sigil·lada Hispànica i sigil·lada Sudgàlica.
La tipologia de les sitges, malgrat el seu estat de conservació, responia a estructures de planta circular, seccions arrodonides i bases planes, amb dimensions conservades que anaven d'1,40 a 1,20 m de diàmetre i alçades de 0,80 a 0,60 m d’alçada conservada. Una característica comuna a totes tres era el sediment de farciment, molt semblant al terreny geològic al qual estaven excavades, motiu pel qual es va interpretar que no havien tingut un ús secundari com abocador de deixalles.
A més de la vil·la romana, l’excavació va poder documentar l’ús del solar al llarg dels segles XVII i XX, a partir de la troballa superficial de fragments ceràmics d’aquestes cronologies.
Les estructures romanes documentades al jaciment de Quatre Camins-Fàbrica Les Cadenes, es troben a 50 m del jaciment arqueològic de la carretera Reial/3 Santos, datat en la mateixa època. Per aquest motiu, proximitat i cronologia, no es pot descartar que es tractés de la mateixa explotació agrícola en època romana.
Història
El jaciment arqueològic de Quatre Camins-Fàbrica Les Cadenes, va ser localitzat per David Guasch a la dècada de 1960 durant les obres de construcció d’un accés a la fàbrica, que van deixar a la vista una sèrie de retalls identificats com sitges.
L’any 1999 es va poder realitzar la primera intervenció arqueològica a la zona, perquè el lloc era dins l’ampla zona de protecció del jaciment de Carretera Reial/3 Santos, motivada per la urbanització del solar de l’antiga fàbrica, a partir de les referències aportades per David Guasch més de trenta anys enrere. El resultat de l’excavació, però, no va confirmar l’existència de les sitges a la rampa d'accés al solar, només es van poder documentar diversos retalls amb una cronologia de la primera meitat del segle XX.
Un any més tard, el 2000, una segona intervenció arqueològica al solar va donar resultats positius. Es localitzaren estrats amb una cronologia del segle XVII i tres sitges romanes datades en època alt imperial, escapçades durant les obres de construcció de la rampa d’accés a la fàbrica.
És més que probable que les sitges del jaciment de Quatre Camins-Fàbrica Les Cadenes, formin part d’un mateix assentament agrícola d’època romana juntament amb les estructures del jaciment de la carretera Reial/3 Santos, situat a l’altra banda de la carretera. Aquest jaciment arqueològic, ja conegut des de 1982, va ser excavat durant l’any 2003-2004, proporcionant diverses estructures muraries, sitges, retalls i el lacus que actualment es conserva al parc de Camp Roig, després de ser traslladat del seu emplaçament original l’any 2004.
Bibliografia
GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 7, p. 9-64.
MIRÓ ALAIX, Núria (1999). Memòria de l'excavació realitzada a Quatre Camins, Sant Just Desvern (Baix Llobregat). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. 2712.
PIERA FIBLA, Llibert (1986). "Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya". Empúries, vol. 48-50, II, p. 206-211.
SANZ SERRANO, Raúl (2000). Memòria de la intervenció arqueològica de Quatre Camins, Sant Just Desvern (Baix Llobregat). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. 2800.
SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona. [Inèdit].
SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.
VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Sant Just Desvern.
