Pujolet de Moja
Olèrdola

    Alt Penedès
    Camps de conreu al costat de la via dels ferrocarrils de RENFE, al costat de la carretera BV-2119

    Coordenades:

    41.33395
    1.69605
    390890
    4576650
    Número de fitxa
    08145-96
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Neolític
    Edats dels Metalls
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Legal
    Catàleg de Béns protegits. POUM 29/01/2008
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 018AX09002
    Autoria de la fitxa
    Tríade scp

    Les terres de conreu on hi ha el jaciment, antics camps de vinya, són terrenys que queden entre el Pont de Moja i el camí vell de Moja, just en un punt que delimita els termes de Vilafranca i Olèrdola. Aquest punt va ser afectat per la variant de la N-340, per això es van fer dues campanyes d'excavació al 1993 i al 1995. Aquestes campanyes van treure a la lluny estructures del Neolític (sitges, enterraments i fons de cabana). De l'estudi d'aquestes estructures es constaten dos moments cronològics: la primera meitat del IV mil·lenni a.c. La majoria d'estructures ens situen en les primeres ocupacions del Neolític Antic Evolucionat Postcardial. L'altre moment es dona just als inicis de les primeres colonitzacions de la Mediterrània Oriental, entre el Bronze final i la primera edat del ferro.

    Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Moja 447-6-1 (278-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. Aquests terrenys seran afectats pel pas del TGV

    En aquest indret en Pere Giró, l'abril de 1957: 1 destral polimentada, de basalt, de secció ovalada (10 x 4 cm.), 1 destral polimentada. El jaciment del Pujolet de Moja s'afegeix a la nombrosa llista d'indrets arqueològics ubicats a la plana de la Depressió Prelitoral, on es documenten les traces de les implantacions pageses més antigues de Catalunya. Són ocupacions de caràcter esporàdic i cíclic en relació amb els camps de conreu que hi haurien per la rodalia, i també amb els llocs d'hàbitat situats segurament en les serres que envolten la plana.

    GIRÓ, P (1957). Quaderns de camp. Vol. 5 (inèdit)