Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En el camí que porta al Pujol d'en Pei, a uns 400mts del puig, i en una àrea al sud del camí, es van recollir diversos materials arqueològics: àmfora itàlica, greco-itàlica, massaliota, púnica, púnica-ebusitana i ibèrica, ceràmica comuna púnica- ebusitana, ceràmica de vernís negre, ceràmica sigil·lada itàlica, ceràmica comuna romana i ibèrica, ceràmica ibèrica pintada i ceràmica ibèrica a torn lent, entre d'altres. Els materials es troben escampats en una extensió aproximada de mitja hectàrea, tot i que es creu que els límits de l'assentament serien més reduïts, ja que el material pot haver rodolat des de la zona més elevada. Les dades aportades per l'estudi dels materials recuperats, són relatives i poc representatives, sobretot pel fet de no procedir d'una excavació arqueològica, però assenyala una ocupació continuada des d'almenys el segle III aC fins al final segle I aC. No s'han localitzat restes d'estructures, les quals, segons Magí Miret, es podrien trobar en una zona propera més planera i orientada al sud, que constituiria un lloc més idoni per al possible assentament ibèric.
La denominació d'aquest jaciment ha estat diversa, ja que en els inicis del seu descobriment es van emprar diferents topònims per referir-se al mateix indret. Des de fa temps s'ha establert per consens la utilització del conjunt dels tres noms emprats en aquesta fitxa. A més, la grafia també és variable, ja que a vegades trobem escrit Montceva o Coll Blanc.
Història
El jaciment va ser descobert el 1951 per Antoni Guillaumes, el qual va informar de la troballa a Pere Giró (delegat local a Vilafranca del Penedès de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona). El 1952, Alberto Balil i Eduard Ripoll (informats per Giró) van publicar la notícia del descobriment d'una nova "estació" ibèrica a Montseva. Posteriorment, el mateix Pere Giró (1964-1965) va ampliar la informació, tot i que amb alguna referència errònia sobre la localització del jaciment. A l'any 1967 en Josep Serra -estudiós de Sitges- va localitzar el jaciment, ignorant que ja estava descobert, i va informar novament al delegat local a Vilanova i la Geltrú de la mencionada Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona, Joan Bellmunt. Aquest darrer, uns anys més tard, va donar a conèixer el jaciment d' "El Coll Blanc", tot donant unes correctes referències de la seva ubicació. Xavier Virella, l'any 1972, va fer una nova prospecció amb recollida de diversos materials ceràmics. Aquestes referències tant variades van fer que, durant molts anys, constés erròniament en la bibliografia arqueològica l'existència de dos jaciments en aquest indret. A partir de l'elaboració de la tesi de llicenciatura de Magí Miret l'any 1983, es van comprovar les informacions sobre el jaciment i es van fer les especificacions oportunes per tal d'esmenar la confusió de dades. Fins al moment no s'ha realitzat cap excavació arqueològica.
Bibliografia
BELLMUNT, J.(1980) "Notes d'arqueologia de Catalunya i Balears" a Informació Arqueològica, núm. 33-34.
GIRÓ, P. (1964-1965). "Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares" a Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona.
MIRET, M. (1983) "Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona". Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 12/393 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002.
MIRET, M. (2006) "Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)" a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003).
