Puigsaulens Oristà

Osona
Sector oest del terme municipal
A 800 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2'050

Coordenades:

41.95797
2.04709
421030
4645549
08151-70
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Contemporani
XVII
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
Sí, IPA. 23215
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 017A00074
Jordi Compte i Marta Homs

Puigsaulens es troba situada a l'oest del nucli de la Torre d'Oristà i al nord del carrer Nou, prop del camí de Salelles. Es tracta d'un edifici de planta rectangular allargada format per dos volums adossats, un de planta rectangular constituït per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i l'altre volum, situat a la part nord, de planta quadrangular de planta baixa i primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter arrebossats.
La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A la dreta hi ha una espitllera coronada amb decoració d'arc de mig punt i a l'esquerra del portal s'hi obre una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra central emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la dreta una finestra emmarcada amb pedra i amb decoració d'arc conopial a la llinda. A l'esquerra de la finestra central hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra amb doble motllura i decoració d'arc conopial. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un cos format per cinc arcades emmarcades amb pedra i amb els baixos de volta de canó, on s'hi guardava el bestiar. Dues d'aquestes arcades estan tapiades. El primer pis forma una galeria, on es guardava el gra, i es repeteix la disposició de les cinc arcades, aquestes però d'arc rebaixat i emmarcades amb maó, la de l'extrem dret tapiada i reformada amb una obertura moderna.
La façana est presenta dues obertures al volum principal, una finestra d'obertura moderna i un accés a un balcó i a una terrassa emmarcat amb pedra bisellada. Sota la terrassa hi ha ubicada la tina de vi, actualment utilitzada coma dipòsit d'aigua. Al volum quadrat, situat a la dreta, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra tapiada emmarcada amb monòlits de pedra i ampit motllurat i amb la data de 16 + 86 a la llinda.
Al volum quadrat, a la façana nord hi ha tres finestres per planta, una a la planta baixa emmarcada amb pedra treballada, una la primer pis emmarcada amb brancals de i llinda de pedra treballada i ampit de pedra i una a les golfes, de menors dimensions, emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la part oest d'aquest volum hi ha dues finestres tapiades, una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra. Al volum principal allargat, a la façana nord, hi ha cinc finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada a nivell de primer pis i diverses modernes emmarcades amb maó i fusta. També s'hi observa un cos adossat que sobresurt perpendicularment a la planta baixa, de planta quadrada, construït amb maçoneria de pedra i amb un gran portal coronat amb llinda de fusta.
La façana oest està dominat per diverses estructures adossades d'ús agropecuari.

Davant la masia, on actualment hi ha les granges, hi havia hagut una potulera. Era un habitacle molt petit on deixaven fer-hi nit els passavolants i pobres. Aquesta potulera es va tirar a terra i se'n va construir una de més moderna sobre un turó al nord-est de la masia.

Puigsaulens es troba documentada des de l'1 de maig de 1377, quan pertanyia a la mitra de l'Estany, quan es cita a Berenguer de Podio de Solench en un deute que confessa tenir respecte a Francesc Jardí. Es troba una altra referència l'any 1434, en un capbreu de béns del monestir de Lluçà on apareix Puigsaulens com a mas súbdit a la batllia de Relat, a la que pagava censos. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una llista de caps de casa on hi ha Pere Puig Solens. L'edificació actual data probablement dels segles XVII, amb reformes i ampliacions posteriors.

IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).
Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.