Puigmasanell Muntanyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La situació topogràfica de l'edifici n'ha delimitat, en certa manera, la seva morfologia i el seu desenvolupament arquitectònic. Aquest es troba assentat en un petit altiplà, planer per la cara sud de l'edifici però aturonat per la façana nord, fet que ha portat a la construcció de diversos contraforts per aquesta banda. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert; la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders, i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part d'una reforma posterior de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos; la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prolongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos, a sobre de les quals s'hi troba una petita galeria. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple, cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres). Aquest conjunt de dependències encara s'utilitza a l'actualitat com a cort per al bestiar i com a paller.
Història
Antic mas de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita situat als peus de Puigcimós, en un espai considerat perifèric del municipi. La primera referència d'aquest mas la trobem al 1198, amb el mateix topònim, en el document de descripció de terme de la parròquia subministrada pel document de la dotació de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. A nivell arquitectònic, són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen i la forquilla cronològica d'aquest mas. Tot i això, la seva estructura de mas, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes permetria situar el seu moment constructiu en època medieval, arribant a un moment de màxima activitat en època moderna. En el cadastre del 1767, el Mas Masanell i el mas Postius consten com una sola unitat de territori i es defineixen com 252 i 12/24 quarteres, 23 quarteres de sembradura (de diverses qualitats), 8/24 quarteres d'horta, 1 quartera de boïga, 61 quarteres de bosc, 141 quarteres de pastura (de diverses qualitats) i 26 quarteres de rocals. Termenejava a llevant amb el mas Guardieta, a migdia amb el mas Senties, a ponent amb el terme de l'Estany i a tramuntana amb el terme de Sant Feliu de Terrasola.
Bibliografia
BRUNELLS, I. (1999). Cadastre 1767. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. PLADELASALA, J. (1953). "La parròquia de Muntanyola" a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.
