Puigdauret
L'Esquirol
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia.
Presenta diversos cossos adossats: a la façana oest, un cos de porxos a nivell de planta i pis, amb dos pilars de totxo; a la façana nord, un cobert de totxana al sector oest, i un cos allargat adossat a la planta al sector est; i a la façana est, un garatge a la planta.
Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada.
La façana principal presenta, a la planta baixa, un portal rectangular amb llinda esculturada i datada amb l'any "1722", una finestra i un portal d'accés als porxos; al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat; i a les golfes, tres finestres més.
La façana nord presenta un portal als baixos, sota una terrassa que està al nivell del primer pis, un portal i tres finestres; al sector est, quatre finestres al primer pis i una finestreta sota el carener. La façana est presenta una finestra al primer pis.
Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt.
Història
Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XIV.
Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta "Joan Puigdeuret".
Bibliografia
FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol).
PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 200.