Processó de Corpus
Prats de Lluçanès

    Osona
    Carrers de la població. Nucli urbà. Prats de Lluçanès.

    Coordenades:

    42.00889
    2.0307
    419736
    4651218
    Número de fitxa
    08171-89
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    El 2003 va ser l'últim any que va sortir la processó de Corpus a Prats.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Sense accés
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La processó de Corpus Christi a Prats sortia el diumenge més proper a Corpus de l'església parroquial de Sant Vicenç i seguia el mateix recorregut que la processó del Sant Enterrament, passant per plaça Vella, la Bona Sort, el carrer Josep Cirera, el carrer de la Font, el carrer de la Resclosa, la plaça 11 de setembre, el carrer del Mercat, la plaça Nova, fins arribar altre vegada a l'església parroquial. Es portava en processó la Custòdia (que fa d'ostentori de la Forma Sagrada o hòstia consagrada) sota tàlem, i es parava en tres altars que havien construït els veïns: un a la plaça Vella, un altre a la plaça Nova i l'últim a la plaça 11 de setembre, on també, com a acte d'ofrena, s'havia bellament decorat el paviment amb catifes de flors que marcaven l'itinerari sagrat. Al llarg del recorregut la gent del carrer i també des dels balcons llançava pètals de flors sobre el pas de la processó. Originalment es llançaven "gallerets", però com que tacaven la roba, van ser substituïts per pètals de rosa. Amb la Custòdia es beneïa a la gent del carrer. Segons fonts orals, als anys 40, els veïns de la plaça Vella construïen un gran altar adornat amb flors, molt ben treballat que donava gran esplendor a la processó de Corpus.

    La primera imatge ha estat cedida per Roser Reixach, la segona ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal.

    La festa de Corpus es va implantar a Catalunya a principis del segle XIV com a afirmació de la Transsubstanciació o conversió de l'hòstia en el cos de Crist amb l'acte de la consagració, discussió teològica que venia de lluny. Per fer-ho, van fer servir recursos de comunicació de masses que consistien en mostrar l'hòstia sagrada en grans processons que s'organitzaven al voltant els monarques, amb llargues desfilades ordenades segons les pautes d'una societat gremial i estamental, les quals incorporaven tot de representacions dramàtiques que mostraven la llarga història de la redempció cristiana i també molts elements de caire espectacular però de tradició profana. El Corpus va significar l'expressió triomfal del cristianisme mostrada d'una manera festiva i desimbolta, molt diferent de les processons penitencials, de rogatives o romeries. L'element principal és la Custòdia, que serveix per a exposar la Sagrada Forma - l'hòstia consagrada - a la veneració dels fidels. A mesura que la festa del Corpus va perdre centralitat, molts elements es desintegraren de l'aspecte purament religiós i va començar a prevaldre l'aspecte festiu. El Corpus Christi, que sempre s'havia celebrat en dijous, a deu dies després de la Pentecosta o Pasqua Granada, va passar a celebrar-se al diumenge, ja que una normativa als anys 80 del segle XX limitava el nombre de festes anyals entre setmana a un màxim de catorze (ORRIOLS:2006)

    ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06-2006