Aquest mas és d'origen medieval. En un llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme hi consta Ramon de Prat, de la parròquia de Santa Maria d'Oló; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. En el fogatge de 1553 hi consta Joan Prat. Per la situació on es troba (al sector nord del terme i a l'altre costat de la Serra de Segalers) sembla que hauria de formar part de la quadra autònoma d'Aguiló, dominada pel castell d'Aguiló, que era complementari del castell d'Oló. Segons Antoni PLADEVALL (1991: 52), aquesta demarcació incloïa els masos Ciuró, Garriga, Jeremies, Abadia, Puigbarba, Ansepeus, Sala de Segalers, Berengueres i segurament alguns altres. És possible que el mas Prat fos un d'aquests altres.
De totes aquestes dades se'n pot deduir que en el seu origen el mas s'anomenava simplement Prat, i que era habitat per la família de cognom Prat. No en coneixem gaires més notícies. La tipologia de la construcció ens indica que és un mas poc evolucionat i força arcaic. A més, està situat al damunt d'un promontori gairebé encastellat i amb poques facilitats per créixer. Al segle XIX s'hi va fer alguna reforma, però el mas va mantenir les seves dimensions modestes. Ja al segle XX, en un llistat de cases rurals de 1930 encara consta amb la denominació de El Prat. Llavors estava habitada encara pels seus propietaris, però a la segona meitat del segle XX va restar majoritàriament deshabitada.
