El nucli de Galera va sorgir a finals del segle XVIII com una mena de colònia agrícola impulsada per Francesc d'Assís Delàs i Silvestre, baró de Vilagaià, el qual va facilitar en aquest indret l'establiment a uns 25 colons. Amb la fundació del poble es va construir una gran bassa que tenia una cabuda de 500.000 litres i estava ubicada on ara hi ha la plaça. S'alimentava de les dues rases que procedien del sector del Serrat de l'Àliga. Les rases s'havien de netejar i escurar periòdicament, unes tasques es feien en lluna vella i que anaven a càrrec de tot el poble. L'aigua de la bassa només s'utilitzava per a usos de treball, mentre que per al consum domèstic s'agafava l'aigua de pous i cisternes. Els terrenys amb pendent que desguassaven per allà on passaven les rases no es podien conrear, fet que permetia mantenir l'aigua més neta. L'any 1929 es va constituir una societat privada, formada per un seguit de socis, que va permetre l'abastiment d'aigua corrent a les cases de Galera mitjançant un pou que es va fer al costat del riu. L'aigua era propulsada per una bomba de pistons amb motor de benzina. A partir d'aquest moment l'antiga bassa va anar perdent la seva utilitat.
