Pou de glaç d'en Casanova
Moià

    Moianès
    Riba dreta del torrent de Boladeres
    Emplaçament
    Al costat del camí que porta de la Torre de Casanova a casa Cendresa

    Coordenades:

    41.8297
    2.14395
    428915
    4631222
    Número de fitxa
    08138 - 396
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Modern
    Segle
    XVII
    Any
    1611
    Estat de conservació
    Dolent
    Cobert de vegetació. Un gran arbre a l'interior.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad. 08137A012000230000IS
    Autor de la fitxa
    Francesc Roma

    El pou fa un diàmetre aproximat de 4,25 m i se'n conserva una alçada de 3,80 m. Està fet amb pedra relligada amb morter de calç, tot i que algun tros de la part inferior està tallat a la roca mare. Podria ser que a la seva banda de llevant hi hagués hagut una obertura que funcionés com una entrada, i una petita rampa per accedir al seu interior, però caldria verificar-ho. Segurament no va tenir cúpula.

    Jaume Casanova era un avantpassat de Rafel Casanova, el conseller en cap de la ciutat de Barcelona l'any 1714. De fet, el pou queda a 1,3 km al nord de la casa, i en aquella època els Casanova també havien comprat el molí de Cladelles, actualment conegut com a molí del Pujol.
    A l'inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya figura inscrit com un forn de calç, tot i que en parlar de la teuleria (fitxa 401) que hi ha a 200 m el refereix com un pou de glaç.

    El 27 de novembre de 1611, davant de notari, se signava una concòrdia entre Jaume Casanova, moliner de la parròquia de Moià, i Miquel Rovira, anomenat Coromines, també de Moià, per la qual en Casanova deixava un tros de terra per fer un pou de glaç, «lo qual han de fer per iguals pars a costes y despeses de quiscuna de les pars accepta la fusta qui sie menester (?) en lo pou y en la cuberta que aquexa sie tingut y obligat dit Coromines als Rovira en aportarla a costes y despeses sues y sie també tingut y obligat dit Coromines de mantenir dit pou tant quant durara dita (...) y asso per temps de vuyt anys»