Postius Muntanyola

Osona
Zona de Puigcimós
Mas Postius s/n. Trencant a Accés Camí ramader Fontfreda direcció Postius. 08505 Muntanyola.

Coordenades:

41.88334
2.13241
428017
4637188
08129-85
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Medieval
Gòtic
Modern
Popular
XII-XVIII
Bo
Molt reformada.
Inexistent
Fàcil
Productiu
Privada
Postius SA. 08550. Els Hostalets de Balenyà.
Anna M. Gómez Bach

Edifici conegut com a mas Postius, de grans dimensions, que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sud-est. El cos principal està situat a l'esquerra del conjunt; conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt, i té una estructura de planta baixa, un primer pis i una segona planta sota teulada. Totes les cobertes són a doble vessant i orientades nord-est i sud-oest, totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la primera planta, es van anar construint diferents cossos. Enmig del rejuntat de les pedres, realitzat ja en el segle XX, encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original tenia una planta rectangular i una estructura de planta i dos pisos. A la façana posterior de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement d'època baix medieval, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra i, posteriorment, cap a la dreta. Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes oberta i amb un balcó a la planta superior. És probable que el primer edifici construït davant el mas principal original, exempt, fos una masoveria del mas o un annex ramader; tot i que la documentació esmenta la presència de diversos masos dependents. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes esborrades, però que fan referència a diverses reformes del segle XVI i XIX. És possible que algunes de les llindes no estiguin "in situ", que s'hagin desplaçat durant les nombroses reformes que ha patit el mas, sobretot la que s'està portant actualment a terme per convertir-lo en una casa de turisme rural. Després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin portat d'altres parts de l'edifici. A la part del darrera de la casa hi ha diverses construccions isolades a mode de bancals, fonts i mines, recentment també arranjades. A l'era hi ha diversos elements d'interès etnogràfic (abeurador, alguna pedra dels brancals i les dovelles, així com alguna eina del camp). La casa també compta amb una sèrie d'annexes ramaders, actualment utilitzats com a magatzem d'obra.

El mas té una capella exempta però situada prop del mas, dedicada a Sant Pere.

Aquesta explotació agrícola- ramadera es troba situada al límit del municipi, en una zona molt muntanyosa entre els municipis de Santa Maria d'Oló i l'Estany, i que tindrà una història paral·lela a dels altres masos de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, si bé destaca per tractar-se d'un dels masos més influents de la zona. El topònim valle Posticios apareix per primer cop al 986 en la documentació del comtat de Manresa. Es desconeix la història del mas durant bona part de l'època medieval, ja que no apareix en els documents parroquials del municipi i no conserva arxiu propi. Aquest fet es deuria donar perquè el mas, per proximitat, degué entrar ràpidament a l'òrbita del monestir de l'Estany. Les referències escrites sobre aquest mas fan referència a la presència, ja específica del topònim mas Postius o Pustius en els diversos documents de l'època moderna. El primer cop que apareix esmentat és en el fogatge de 1497 i amb una llarga presència en els segles següents, tot i que segurament aquest fou construït en un moment indeterminat de la Baixa o Alta Edat Mitjana. A partir d'aquest moment continuarà apareixen als fogatges de 1515 i 1553, i la seva presència serà una constant al llarg dels segles XVII i XVIII. Segurament d'aquest moment daten moltes de les reformes de la casa, i que són visible gràcies a l'observació dels paraments exteriors de la mateixa. En el cadastre del 1767 Domingo Postius consta com a propietari del mas Postius on vivia junt amb Silvestre Postius, jornaler. Aquest senyor també era propietari del Mas Masanell, on consta que hi vivia Pere Capdevila en qualitat de jornaler; i també consta com a propietari del mas Vilafort, que era habitat per Narcís Torras, masover i jornaler. En el cadastre del 1767, el Mas Masanell i el mas Postius consten com una sola unitat de territori i es defineixen amb espais de 252 i 12/24 quarteres, 23 quarteres de sembradura (de diverses qualitats), 8/24 quarteres d'horta, 1 quartera de boïga, 61 quarteres de bosc, 141 quarteres de pastura (de diverses qualitats) i 26 quarteres de rocals. En aquest moment el mas termenejava a llevant amb el mas Guardieta, a migdia amb el mas Senties, a ponent amb el terme de l'Estany i a tramuntana amb el terme de Sant Feliu de Terrasola. Tot i que actualment es troba deshabitada per obres d'arranjament, després de deixar de ser el gran casal, passà a ser masoveria fins a finals de segle XX.

BRUNELLS, I. (1999). Cadastre 1767. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau ed. Barcelona: 25. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona.