Portes de la casa del carrer Anselm Clavé, 22 Ripollet

Vallès Occidental
Nucli urbà de Ripollet (08291)
C/Anselm Clavé, 22

Coordenades:

41.49718
2.15577
429535
4594295
08180-159
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Ornamental
Privada
Ref. cad.: 111DF2994F
J Douet

Porta de fusta que protegeix l'entrada principal d'accés a l'edifici del carrer Anselm Clavé, 22. Es tracta d'una doble porta i vidriera de dos batents. L'interior és vidriera. La porta exterior és de fusta massissa i es troba formada per un seguit de quatre clavendes per batent emmarcades en dos muntants i tres faixes . La clavenda superior dels dos batents presenta una forma arrodonida que s'adapta a l'arc rebaixat de la part superior de l'obertura. La decoració de les tres clavendes inferiors de cada batent presenten un seguit d'incissions que recorren el perímetre interior de les dues clavenda superiors, i en forma de relleu quadrat emmarcat en la clavenda inferior. La porta interior de vidriera està formada per un seguit de llistons de fusta lacats en color blanc. El conjunt superior de la porta compta amb un seguit de llistons afegits que formen una elipse decorativa.

Juntament amb la porta de l'edifici conegut com Cal Dr. Figarola (fitxa 55) és dels pocs exemples que es conserven d'aquesta tipologia de doble porta molt comuna antigament a Ripollet.

El 30 de juliol de 1860 es procedeix a la subhasta de la peça de terra anomenada Horts del Rector, peça que passà a mans del govern a raó de la llei de desamortització del 1835. Aquests terrenys eren situats al darrera mateix de l'església i ocupaven des de la paret del jardí de la rectoria fins a la línia del carrer del Migdia, actualment Anselm Clavé. La peça fou adquirida per la família Mogas i més tard passà a altres mans. Als baixos de la casa del núm 22. s'hi va instal·lar una fusteria, que ja tenia aquestes portes. A la casa contigua hi vivia la germana del propietari, que va posar una botiga de betes i fils coneguda popularment com Ca la Zeta. Les dues cases es comunicaven. Quan el germà de la Zeta va morir, la seva vídua va posar una polleria i anys més tard, la casa va canviar de propietaris i va tornar a ser fusteria, a Cal Julio, ebenista que va participar en la construcció del baldaquí de l'església i el Crist, dissenyats per Brull. La porta principal de l'edifici del carrer Anselm Clavé, pot situar-se cronològicament en el moment de la construcció de l'edifici. Com bona part de les cases d'aquest carrer, es tracta de construccions aixecades entre el segle XIX i XX. La importància d'aquest element com a part del patrimoni cultural de Ripollet ve donada pel fet de ser un dels pocs exemples que encara es conserven d'una tipologia de porta que al seu dia fou comú en els edificis del nucli antic de Ripollet. Tot i que encara es conserven cases d'aquest període històric i arquitectònic, la majoria de les portes ha estat substituïdes per portes més modernes d'alumini o fusta, sent aquest un dels pocs exemples conservats.