Portella d'entrada al repartidor de la mina dels Casalots
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Portella de registre que dona accés al repartidor de la mina dels Cassalots dins del nucli urbà de la població. La porta, situada a la planta baixa de la finca número 22 del carrer Badó, presenta una entrada sobre elevada del carrer i una llinda d'arc de mig punt.
La mina dels Casalots, amb un traçat de 1.020 m de recorregut, inicia la seva galeria prop de l'escola Canigó. Des d'allà descendeix pel carrer de Sant Ferran, continua paral·lela al carrer de la Creu fins a l'Hostal Vell i baixa pel carrer de la Creu fins al de Bonavista, punt a on remunta al capdamunt del carrer de Badó. El traçat segueix per la plaça de Campreciós finalitzant a can Ginestar.
També coneguda com la mina del Pedró a can Ginestar, mina de la Cera i mina de l'Hostal Vell.
Història
La mina dels Casalots es va obrir cap a l'any 1885 gràcies a un acord dels minaires Josep Vivés Pal, Joaquim Clavell Escriu i Josep Oliveras Borrell, amb Miquel Madorell, propietari de Can Ginestar. Madorell era amo d'un tros de terra a la partida del Pedró, a la qual hi havia una beta d'aigua que els minaires volien aprofitar a partir de l'excavació d'una mina. Un cop signat davant de notari l'acord entre les dues parts el 7 d'octubre de 1885, els treballs s'iniciaren dibuixant un traçat que començà al torrent dels Casalots fins a l'Hostal Vell, seguint pels actuals carrers de la Creu i Bonavista, fins a arribar a la part alta del carrer de Badó, on es va construir el repartidor amb el registre d'entrada que encara avui en dia es conserva, finalitzant el recorregut a can Ginestar.
Com el traçat de la mina passava per terrenys de l'Hostal Vell, els minaires van haver d'establir un nou acord, en aquest cas amb Francesc d'Assís Cardona i Josep Cardona, pare i fill, que eren els amos dels terrenys de l'Hostal. El pacte establí un preu a pagar de 1000 pessetes per part dels constructors de la mina i el compromís de vendre als Cardona dues plomes d'aigua per 2.000 pessetes, a més de posar una clau independent al repartidor.
A partir d'aquest moment, diverses disputes judicials acabaren amb la intervenció de l'Ajuntament que va obtenir a canvi de fer de mediador al conflicte, que els propietaris cedissin un quart de ploma al municipi a partir del 6 de setembre de 1890.
El 12 de desembre de 1890, un conveni signat entre els propietaris de can Ginestar, can Cardona i el minaire Josep Vivés Pal, acordava la realització de les feines necessàries per portar l'aigua de la mina fins al domicili dels Madorell. Així, els Madorell es convertiren en propietaris de la mina exceptuant els pous i la mina en terrenys de can Cardona. Amb la compra de can Ginestar per part de l'Ajuntament realitzada l'any 1978, la titularitat de la mina va passar a ser municipal.
Bibliografia
OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, pp. 187-208.
OCHOA GONZÀLEZ, Juli; RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). “Història de la mina dels Casalots”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, pp. 110-115.
