El terme d'Òdena, proporciona al municipi d'Igualada un cabal de 300 m3 diaris per a les
seves fonts públiques, per mitjà d'un aqüeducte, de més de 4 Km amb mines subterrànies
i dos ponts des de les fonts de Can Poal i de Can Mas Arnau, fins els dipòsits igualadins
de "l'Enxub" (aljub), al Poble Sec. Aquesta mina va ser feta amb les pedres de l'antiga
muralla d'Igualada, segons el projecte de Fra Climent de Sant Martí, llec caputxí, a finals
del segle XVIII. Les obres varen ser suspeses en primer terme el 1808 per la guerra del
francès, i foren continuades de nou a partir de 1816.
L'aqüeducte de l'Espelt,acabat el 1821, te una mina subterrània i es pot transitar bo i dret, exceptuant el tercer tram que porta l'aigua d'una deu adjacent sota Cal Cesc.
En el segle XVIII la població d'Igualada creix molt i es crea un problema d'aigua, car la
població el 1797 era de 6.494 h, que era el resultat de multiplicar per cinc el cens de
principis de segle. Per aquesta raó es va decidir construir un aqüeducte que portés més
aigua a la ciutat. Segons l'estudi documental es pot establir tres etapes en la conducció de
l'aigua: 1) 05/02/1807: inici d'obres de la conducció de l'aigua de la Font del Poal de
l'Espelt a Igualada. 17/08/1807: l'arquitecte Pere Serra i Bosch ratifica el pla elaborat el
1791 per Fra Climent de Sant Martí. El 1808 les obres es suspenen a causa de la Guerra
de la Independència. 2) 29/03/1816: les obres es reprenen. 25/07/1821: les obres de
conducció estan acabades i la gent pot proveir-se d'aigua. 3) 21/01/1822: Pere Serra i
Bosch, arquitecte hidràulic, fa els projectes de les 4 fonts per Igualada. Es col·loquen el
21/01/1827. L'any 1832, final d'obra, amb Font de Neptú a la plaça de l'Àngel a Igualada.
L'obra completa de la conducció d'aigües de l'Espelt a Igualada va ser portada a terme
entre els anys 1807 i 1832, amb la construcció de les corresponents mines, fonts, ponts,
etc. La mina te una llargada de 3.828 m i te una amplada total d'uns 0,80 m amb una
alçada que varia entre els 1,40 m i 2,20 m.
En el decurs del seu recorregut la mina passa per l'interior de dos ponts construïts l'any 1820: el
Pont Gran (torrent de Valldaura) i el Pont Xic (torrent de l'Espelt).
