Pont del tramvia de sang
Cercs

    Berguedà
    A la part central del terme municipal. A les afores de Sant Jordi.

    Coordenades:

    42.14724
    1.8497
    404954
    4666765
    Número de fitxa
    08268 - 206
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    08268A002090010000HG
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    El pont del tranvia de sang al seu pas pel torrent de Peguera es considera el més important del traçat construït dins el terme de Cercs. És un pont de poca amplada, és bastit en pedra i està conformat per un gran ull fet a partir d'un arc de mig punt de dovelles. Una de les curiositat més destacades del pont és que té un traçat lleugerament corbat a fi de permetre mantenir la corba de nivell.

    Recentment, el traçat del tranvia de sang de Cercs a Berga ha estat recuperat i condicionat com a sender.

    Fou construït entre els anys 1868 i 1871 per Ramon Salvadó, soci de l'empresa "la Carbonera Española", que en aquell moment ja estava explotant algunes mines; és el ferrocarril més antic de la comarca del Berguedà. En els inicis donava sortida al carbó produït en aquesta zona que era consumit per les indústries berguedanes i per una bona part de les colònies industrials del riu Llobregat. A partir de 1887, quan va entrar en servei el tram de ferrocarril entre Manresa i Olvan, el carbó arribaria a altres indústries de la resta de Catalunya, per bé que calia transportar amb carros el carbó des de l'estació final de Berga, situada prop de cal Parraquer, fins l'estació d'Olvan, situada a tocar de la colònia Rosal, on acabava en aquell moment el ferrocarril. Es va clausurar l'any 1904 quan va entrar en servei el tram de ferrocarril de via estreta entre Cal Rosal i Guardiola de Berguedà. No obstant, la zona més propera a la Consolació va continuar donant servei fins a meitats del segle XX. Entre altres serveis, el tram entre Cercs i Fígols es va utilitzar per transportar les teules fabricades al cap del municipi i que anaven destinades als edificis de les colònies de Sant Josep i de Sant Corneli.

    CAMPILLO, X. (dir.) (2002): Les vies verdes com a equipament turístic: Anàlisi funcional i condicionament. El tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols, Bellaterra, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma de Barcelona.
    NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà.
    SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus.