Pont de Salelles

Sant Salvador de Guardiola

L'anomenat camí de Montserrat, amb un itinerari més meridional que el camí ral de Manresa a Igualada, es pot considerar l'antecedent de la carretera de Can Maçana. Està documentat ja al segle XVII, però el seu traçat era molt dificultós i accidentat, i tenia fama de ser un dels pitjors camins, cosa que va motivar múltiples queixes. Al segle XVIII, quan es van impulsar una xarxa de carreteres reials a tot Espanya, i molt especialment la de Madrid a Barcelona (actual A-2), es van fer importants obres de millora en aquest camí, que sovint utilitzaven els visitants il·lustres per accedir al santuari montserratí des de la banda de l'Anoia. La moderna carretera de can Maçana, que anava de Manresa al Bruc i permetia enllaçar amb la carretera reial, va ser el primer camí carreter del Bages i es convertí en la principal via de comunicació amb Barcelona, substituint l'antic camí ral de Coll de Davi. L'obra es va dur a terme entre els anys 1804 i 1835, amb un traçat que és pràcticament el mateix que l'actual. L'any 1873 aquesta carretera es va declarar provincial, ja que els municipis afectats tenien serioses dificultats per fer front a les constants obres de manteniment que comportava. Uns anys abans, el 1863 ja s'havien nomenat uns peons caminers encarregats de manera permanent del seu manteniment. Fins no fa gaires anys encara es conservava una caseta destinada als peons caminers just al trencall entre les dues carreteres. Al principi la carretera no tenia cap pont, i els cursos fluvials es passaven mitjançant guals. Segons conta en un projecte de la Diputació sobre "puentes para suprimir los vados de las rieras de Guardiola y Rajadell", l'any 1914 es van construir els ponts sobre ambdues rieres: el de Salelles i el del Xup, ja en terme de Manresa (PIÑERO, 2013: 22).
Pel que fa a l'itinerari del camí, és probable que inicialment passés pel poble de Guardiola i aquí es separés del camí d'Igualada, enfilant en direcció sud-est, potser pel camí de can Miralda o potser pel camí que passa pel raval de cal Parrot i va a parar a l'antic Hostalet del Brunet, i d'aquí seguiria cap al Bruc per un traçat similar a l'actual. A principis del segle XIX, en habilitar-se el camí carreter, es devia projectar un traçat nou més o menys similar a l'actual, passant per l'Hostalet del Brunet (una construcció d'aquesta època), per l'hostal de can Pinyot i cap al lloc on hi ha el pont de Salelles. Aquí el camí s'ajuntava amb el d'Igualada i enfilaria cap al poble de Salelles. En algun moment entre finals del segle XIX i començament del XX (possiblement el 1914, quan es van construir els ponts) es devia obrir el traçat totalment rectilini que transcorre per l'actual benzinera i polígon industrial, el qual ja apareix en el mapa de 1918.