Hostal del Brunet

Sant Salvador de Guardiola

Aquest era l'hostal més important de la carretera de can Maçana, junt amb el que hi havia a can Maçana. Construïda sobre l'antic camí de Montserrat, documentat ja al segle XVII, la moderna carretera de can Maçana, que anava de Manresa al Bruc i permetia enllaçar amb la carretera reial, va ser el primer camí carreter del Bages i es convertí en la principal via de comunicació amb Barcelona, substituint l'antic camí ral de Coll de Davi. L'obra es va dur a terme entre els anys 1804 i 1835, amb un traçat que és pràcticament el mateix que l'actual. L'any 1873 aquesta carretera es va declarar provincial, ja que els municipis afectats tenien serioses dificultats per fer front a les constants obres de manteniment que requeria.
És probable que en un principi el camí de can Maçana seguís des de Manresa el mateix itinerari que el cami ral d'Igualada i se'n bifurqués al poble de Guardiola, tot enfilant en direcció sud-est potser pel camí de can Miralda (cal recordar que aquesta masia era l'antic castell de Guardiola) o potser pel camí que passa pel raval de cal Parrot i va a parar a l'antic Hostalet del Brunet. A principis del segle XIX, en habilitar-se el camí carreter, es devia projectar un traçat nou més o menys similar a l'actual, passant per l'Hostalet del Brunet (PIÑERO, 2013).
L'edifici de l'hostal el va fer construir Jaume Llobet, propietari del mas Parrot de la Carretera, a principis del segle XIX, i l'any 1833 obtenia el permís oficial per tenir hostal i taverna ; és a dir, incloent pernoctacions i àpats. En el document on es concedeix el permís (conservat al mas) Jaume Llobet declara que posseeix una casa "capaz para comodidad de pasageros y arrieros con sus caballerías y a propósito mesón y taberna a un mismo tiempo, y de mucho interés al público por la particular circunstancia de que cuando en tiempos lluviosos vienen las rieras de Cornet y Rajadell no queda otro punto a los pasageros y arrieros que la dicha casa para quedar detenidos y acomodados hasta poder vadear las dichas rieras." En una memòria inclosa en el mateix document es calcula que el trànsit diari és de "dos o tres i algun carro", i es declara que la casa té quatre "aposentos", sala i cuina, més una quadra que mesura 75 pams de llarg i 21 d'ample, així com un corral per a la col·locació de carros unit a la mateixa casa de 75 per 25 pams. Jaume Llobet també declara que els terrenys són seus per haver-los adquirit dels seus majors i la casa per haver-la fet edificar. La propietat està subjecte al domini directe del Sr. Joaquím Grases Cortés i Dalmau, de Barcelona, i té un cens anual de 6 diners. El dret a tenir hostal s'aprova amb una entrada de 200 reals i un cens anual de 20 reals.
A poca distància hi havia un altre hostal: el de Coll d'Arboç (actualment cal Teixidor), aquest sense pernoctacions. Ja fora del terme, hi havia l'hostal de can Maçana, construït l'any 1802. L'Hostal del Brunet va continuar fent funcions d'hostal fins la Guerra Civil de 1936, quan fou enderrocat. Posteriorment es va construir la pallissa, que entorn de 1969 va incendiar-se. Els anys següents una empresa de Manresa va utilitzar la casa com a magatzem i va habilitar-hi un moll per a camions.