El pla de camins veïnals de 1910 de la Diputació de Barcelona, preveia la construcció d'una carretera entre Sant Adrià de Besòs i el Raval de Montornès (l'actual Vilanova del Vallès). El projecte pretenia reduir el nombre de pobles incomunicats de la província. Sembla que les obres en el tram que vorejava Montornès van ser cap a 1913. La nova via entrava al municipi per la finca de manso Calders, en travessava les vinyes i vencia la dificultat del torrent amb el pont. Per aixecar el pont de la Torre es va fer servir pedra granítica de la pedrera que hi havia a prop de ca n'Oliver. Encara avui s'aprecien els carreus irregulars a la cara nord del pont. Durant un temps, els treballs d'esplanació per fer la carretera van donar feina a força gent del poble. En aquell moment, el pas d'aquest camí del poble de Montornès va propiciar el creixement urbanístic perquè al voltant del nou vial s'hi van construir cases, establiments comercials i indústries, de manera que, en pocs anys, el centre va bascular del nucli antic cap a la zona nova de la carretera. El traçat d'aquesta via al seu pas per Montornès, era bàsicament el mateix que avui té la BV-5001. Els primers anys se l'anomenava carrer de la Diputació, però l'agost de 1919 el consistori va acordar batejar-lo amb el nom de Prat de la Riba, en memòria del president de la Mancomunitat i, anteriorment de la Diputació de Barcelona, veritable artífex del nou pla de carreteres.
