Pont de la font de Sant Miquel
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions. El pont de la font de Sant Miquel, situat en un context urbà, té una longitud de 50 m i supera un desnivell de 12 m. La seva construcció consta de dos grans murs laterals de maó vist i un únic ull central amb una volta de canó, que ofereix una llum de 5 m, fabricada amb maó massís. L'estructura del pont és extremadament massissa en comparació altres estructures viàries més lleugeres de l'època.
La principal reforma que se li ha fet al pont no n'ha alterat especialment la fisonomia original. Tenint en compte que era una estructura estreta que ràpidament va ser utilitzada pels veïns per salvar el desnivell, quan l'augment del trànsit el va començar a fer insegur, calgué plantejar-ne una ampliació. En aquest sentit, el tauler del pont ha estat ampliat en dues ocasions, usant un voladís afegit als laterals que no n'ha pervertit l'estructura original. L'última ampliació també es va plantejar per millorar-ne l'accessibilitat de vianants.
El pont està íntimament lligat a l'espai urbà per la proximitat de la font de Sant Miquel, d'ençà que el torrent fou soterrat, i el pas per l'ull central del pont s'ha convertit en un element més de l'entorn de la font i del paisatge local.
Història
Segons l'estudi del patrimoni ferroviari i viari de Gelida de Rosselló (2016) l'arribada de la carretera i el paratge de Sant Miquel estan estretament lligats. Situat a prop del poble de Gelida és l'entorn de la font de Sant Miquel és caracteritzat per la seva abundància d'aigua, motiu pel qual ha estat històricament apreciat pels veïns. Gràcies a la seva proximitat al poble, ara integrat dins la trama urbana, i la disponibilitat d'aigua, al llarg dels anys, el lloc va acollir els antics safaretjos públics i abeuradors d'animals. També ha estat un espai freqüentat per l'oci i passejos, convertint-se en un dels llocs favorits dels editors de postals durant els segles XIX i XX. El nom del paratge prové de l'antiga vila de Sant Miquel, que és l'origen del poble de Gelida.
La carretera no va arribar a Gelida fins a l'any 1909. En concret era la carretera de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. El tram del terme de Gelida salva nombrosos torrents i en aquest cas, salva el curs del torrent de Sant Miquel, actualment soterrat, amb el pont. El pont actual és la reconstrucció feta l'any 1940 després que fos volat durant la retirada republicana el dia 23 de gener de 1939, juntament ponts dels torrents del Fons del Garró, de can Parenostres, de Vallbardina i de la Guixera. Les ampliacions en voladís del pont han estat dutes a terme de manera contemporània.
Bibliografia
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
ROSSELLÓ, Joan (2016). "Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida". Programa de Festa Major 2016. pp. 33 - 42.
