Segons l'estudi del patrimoni ferroviari i viari de Gelida de Rosselló (2016) l'arribada de la carretera i el paratge de Sant Miquel estan estretament lligats. Situat a prop del poble de Gelida és l'entorn de la font de Sant Miquel és caracteritzat per la seva abundància d'aigua, motiu pel qual ha estat històricament apreciat pels veïns. Gràcies a la seva proximitat al poble, ara integrat dins la trama urbana, i la disponibilitat d'aigua, al llarg dels anys, el lloc va acollir els antics safaretjos públics i abeuradors d'animals. També ha estat un espai freqüentat per l'oci i passejos, convertint-se en un dels llocs favorits dels editors de postals durant els segles XIX i XX. El nom del paratge prové de l'antiga vila de Sant Miquel, que és l'origen del poble de Gelida.
La carretera no va arribar a Gelida fins a l'any 1909. En concret era la carretera de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. El tram del terme de Gelida salva nombrosos torrents i en aquest cas, salva el curs del torrent de Sant Miquel, actualment soterrat, amb el pont. El pont actual és la reconstrucció feta l'any 1940 després que fos volat durant la retirada republicana el dia 23 de gener de 1939, juntament ponts dels torrents del Fons del Garró, de can Parenostres, de Vallbardina i de la Guixera. Les ampliacions en voladís del pont han estat dutes a terme de manera contemporània.
