El gener de 1903, l'enginyer provincial Jacint Mumbrú redactava un projecte d'obres de rectificació i millora del camí de Sant Pere de Ribes a Olivella, en el qual exposava que aquest poble no disposava d'un camí carreter en condicions, que no podia donar sortida als seus productes i que, en temps de pluja i gelades, la riera de Begues, que s'havia de travessar set vegades, era intransitable i, per aquest motiu, la contrada quedava aïllada. Un dels punts més perillosos del camí carreter era justament el pas de riera de Begues a peu de Can Suriol. Mumbrú feia notar que el camí havia de construir-se amb la pedra del lloc (la famosa pedra del Garraf), de color blavós gris per les seves excel·lents qualitats. Mumbrú va projectar el pont seguint un dels models d'obres de fàbrica de la col·lecció elaborada cap al 1850 per Carlos Aguado, enginyer civil de l'Estat assignat a la província de Barcelona, el qual, amb tota probabilitat, va imitar els models dibuixats per Ildefons Cerdà. Les obres (del camí i dels ponts projectats) es van subhastar el 19 de setembre de 1905, i van ser adjudicades al contractista Sebastià Gumà Surís, com a administrador del Banco de Villanueva, que els va realitzar en 30 mesos. El 22 de maig de 1908 se'n feia la recepció definitiva.
