Plano geométrico parcelario del término municipal de San Vicente de Llevaneras / copia del original, en 1897, R. de S., arquitecto en Mataró [firma de Rafael de Sorarrain]
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt hi ha un mapa parcel·lari del terme municipal que data de l'any 1897. Està emmarcat i protegit amb un vidre. A la part superior es pot llegir: "PLANO GEOMETRICO PARCELARIO / DEL / Término Municipal / SAN VICENTE DE LLEVANERAS", / copia del original, en 1897, R. de S., arquitecto en Mataró [firma de Rafael de Sorarrain].
És un plànol emmarcat, en molt bon estat de conservació que mesura 300 x 288 cm., i es tracta d'una còpia d'un plànol de l'any 1863. Assenyala el nord magnètic i aporta molta informació complementària. A la part inferior hi ha un quadre de resum on s'indica la superfície conreada o l'edificada, les finques rústiques i les urbanes i la zona marítima. També s'hi deixa constància que el cementiri es troba en fase de projecte. Als laterals hi ha el llistat de les finques amb els propietaris.
Durant la realització del present mapa, s'ha localitzat el que podria correspondre al mapa parcel·lari original de 1863, que Rafael de Sorarrain Milans del Bosch utilitzà per fer la present còpia, avui exposada a la sala de plens de l'Ajuntament.
El Plànol parcel·lari de Sant Vicenç de Llavaneres, localitzat a l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, està datat: 30 d'agost de 1851, anterior doncs a la data aproximada que hom pensa que es podria haver realitzat. També està signat per l'agrimensor Domènec Casacoberta, un autor que no consta al diccionari d'Agrimensors. Està dibuixat a tinta sobre tela, E 1:2000 amb escales gràfiques de canes catalanes i pas de Burgos [C340_116-1]. En tot cas, ambdós plànols parcel·laris són dos documents de vital importància per als investigadors de la història del municipi.
Història
Els mapes parcel·laris s'utilitzen especialment per a representar la divisió en parcel·les cadastral, urbana o rústica. Els coneixements dels agrimensors han estat requerits, històricament, tant per privats (propietaris de terres, companyies ferroviàries) com per l'administració pública (hisendes, ajuntaments). Les primeres activitats dels agrimensors a Catalunya cal situar-les a l’època romana i que, des d’aleshores, han tingut continuïtat històrica fins els nostres dies.
El Plano geométrico parcelario del término municipal de San Vicente de Llevaneras / copia del original, en 1897, R. de S., arquitecto en Mataró [firma de Rafael de Sorarrain], d'un mapa més antic de 1863 que no s'ha localitzat. Rafael de Sorarrain Milans del Bosch (Tolosa, 1863 - Sant Vicenç de Montalt, 1924) era un arquitecte i agrimensor, actiu a Barcelona, entre els anys 1900 i 1905. Va estudiar arquitectura a Barcelona, on va iniciar l'exercici de la seva carrera. El 13 d'agost de 1896, el govern el va nomenar arquitecte municipal de Mataró. Es casà amb Maria del Carmen de Oliveros. L'any 1897 firma una còpia del plànol parcel·lari de Sant Vicenç de Montalt.
L’agrimensura és un saber tècnic conreat des de l’Antiguitat clàssica, que ha contribuït al desenvolupament de la geometria i de la cartografia. Els antics egipcis han estat considerats els inventors de la geometria com a resposta a les constants operacions d’agrimensura que es veien obligats a fer a conseqüència de les inundacions periòdiques provocades pel Nil, que esborraven les partions de les propietats territorials. Per la seva part, els romans, que excel·liren en aquest saber, no sols ens han llegat mapes parcel·laris, fruit de les seves centuriacions, sinó un conjunt de diversos tractats d’agrimensura aplegats en una obra de finals del segle V o començaments del segle VI coneguda com a Corpus Agrimensorum Romanorum.
A Catalunya aquest coneixement fou exercit per uns professionals coneguts tradicionalment com a agrimensors, canadors, destradors o geòmetres.
L'any 1870 es produeix la supressió de la carrera d'agrimensors i aforadors a les Escoles de Belles Arts. Sis anys després, desapareixia l'ensenyament de l'agrimensura als instituts provincials, per arribar, l'any 1870 a la constitució del Cos de Topògrafs, prèvia creació, l'any 1861 de la Escuela Especial de Topografia Catastral de Madrid. La creació d'un cos de caràcter estatal va deixar als agrimensors formats a les escoles de belles arts i als instituts de segon ensenyament de Catalunya fora de la gran empresa estatal d’aixecar un cadastre parcel·lari general del país, que estava en marxa des de 1859. Des del curs 1852-1853 fins el 1876-1877- van possibilitar que, com a mínim, 451 alumnes obtinguessin a Catalunya el títol oficial d’«agrimensor i aforador» o el d’«agrimensor, perit taxador de terres».
A partir de 1876, amb la supressió de les carreres d’agrimensor, d’altres ensenyaments tècnics van anar incorporant els coneixements i les competències que els eren pròpies.
Bibliografia
GRAU, Rosa i TORRENTÓ, Xavier (2022). Can Milans del Bosch; dins CAÑO, Antònia [coord.] 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt; pp. 36- 43.
NADAL, Francesc; Luis URTEGA; José Ignacio MURO, Barcelona (2006). El territori dels geòmetres : cartografia parcel·lària dels municipis de la província de Barcelona (1845-1895). Barcelona: Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona. 255 p. ISBN 84-9803-119-2
NUNES, Joan (2012). Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, pp. 551.
