Plafó de Sant Isidre
Sant Just Desvern

    Baix Llobregat
    Can Vilar de la Muntanya.
    Emplaçament
    Sobre la porta d'entrada de la masia.

    Coordenades:

    41.398014650038
    2.0843436170471
    423456
    4583346
    Número de fitxa
    08221 - 359
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    Segona meitat XX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Inventari de materials d'interès històric local de Sant Just Desvern. Centre d'Estudis Santjustencs-Arxiu Històric Municipal (nº 0329)
    Accés
    Restringit
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    000500400DF28C0001HB
    Autoria de la fitxa
    David Torres Rodríguez - Kuanum

    Plafó ceràmic rectangular, de disposició vertical, format per dotze rajoles quadrangulars policromes vidrades. La composició pictòrica presenta a Sant Isidre dret, il·luminat des del cel, amb aurèola i gest d'oració. Va vestit de llaurador amb robes del segle XVII, iconografia habitual en la seva representació perquè correspon al moment en el qual va ser canonitzat.

    El sant està dins d'una escenografia rural clavant la seva vara a terra i fent brollar aigua, el miracle més conegut de Sant Isidre que va obtenir aigua pels conreus en un moment de sequera. A la dreta, un parell de bous arrosseguen una arada conduïda per un àngel. A la part inferior del plafó figura la inscripció "SAN ISIDRO".

    El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars motlurades vidrades de color ataronjat. 

    Segons informació proporcionada per Teresa Sala, l'any 2010, el plafó es va instal·lar després de la Guerra Civil espanyola.

    La popularització dels plafons ceràmics de temàtica religiosa, també anomenats quadres de sants, experimentà durant la segona meitat del segle XVIII i al llarg del segle XIX el moment de màxima esplendor, decorant les parets de masies, places i carrers.

    El costum de posar aquestes composicions ceràmiques a sobre de les portes d'entrada de les cases o a les parets interiors, responia a la necessitat dels propietaris per protegir la llar familiar sota l’advocació d'un sant o una santa de la seva devoció. En altres ocasions, l'elecció de la figura estava relacionada amb el nom del propietari o amb el patró de la població. 

    CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). La rajola catalana. Brau Edicions. Figueres.