Aquesta placa és un homenatge veïnal ubicat al mur de la façana de la casa d'estiueig del poeta local Ramon Pallejà i Camaló. Aquesta placa, col·locada el 31 d'agost de l'any 1975, amb la dictadura franquista encara vigent, està escrita en català, possiblement també en homenatge a l'autor de tradició catalanista.
La temàtica, clarament orientada a temes estiuencs i al món rural es podia associar a la tradició vitivinícola del municipi i al fet que és l'època en què les cases d'estiueig agrupaven les figures singulars del poble, com el cas de Ramon Pallejà. A més a més, cal tenir present que durant els mesos de juny a setembre la "colònia estiuenca" organitzava diferents certàmens literaris i festes al poble. Així doncs, als anys 1908 i 1916, en el marc de cal Pallejà, s'organitzaren uns humorístics Jocs Florals. CARAFÍ, Mercè (1998). En qualsevol cas, Cal Pallejà fou un escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca.
El dia 31 d'agost de 1975 els veïns del carrer de la Barceloneta van organitzar un homenatge un en memòria del poeta i amic Ramon Pallejà. L'esdeveniment va tenir lloc al mateix carrer i va començar a les 12:30 amb la presentació de l'acte. Durant l'homenatge, es va procedir al descobriment d'una placa commemorativa per part de l'alcalde. A continuació, es va realitzar una lectura de poemes originals de l'homenatjat. L'Agrupació Coral Intimitat va actuar en record i homenatge, interpretant cançons que havien estat ofertes a Pallejà en vida. Paral·lelament, es va inaugurar una exposició de dibuixos originals de Ramon Pallejà a la Galeria d'Art Sol Solet, que també va voler sumar-se a l'homenatge. Els fets van quedar recollits al programa de Festa Major de l'any 1975.
En aquell Programa de Festa Major de l'any 1975 Josep M. Massana i Enric Carafí en van glossar la figura. En àmbit local, Ramon Pallejà fou un habitual col·laborador en els Programes de Festa Major. Ramon Pallejà va néixer el 1903 a Barcelona, immers en un entorn cultural ric gràcies a la seva família, amb un pare pintor i una mare amant de la poesia. Des de jove, va desenvolupar un profund interès per la pintura i la poesia, influenciat per figures destacades com Dalí, Picasso, Miró i Nonell. Casa seva es va convertir en un lloc de trobada per a músics i artistes, enriquint la seva formació en les arts. Malgrat les dificultats físiques, Pallejà va emergir com un destacat pensador i poeta, la seva obra va guanyar reconeixement i premis en diversos certàmens. Va publicar el seu primer llibre "Poemes" el 1960, seguit per "Joies del dolor" el 1971, reflexionant sobre la seva vida marcada per la dificultat i la tristesa. Pallejà va morir el 1973, deixant un llegat durador en poesia i art.
