Plaça Clavé
Navarcles

    Bages
    Nucli urbà

    Coordenades:

    41.75156
    1.90088
    408620
    4622777
    Número de fitxa
    08140 - 95
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Navarcles
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Plaça de forma més o menys triangular, situada en la principal via d'entrada a la població. El centre de la plaça és llis, pavimentat amb rajoles i lloses, mentre que a un costat s'hi ha instal·lat diferents parterres envoltats per bancs i diverses faroles. Dels parterres surten dos arbres, un dels quals és el popular arbre de cal Patoi, que presideix el recinte junt a la font també anomenada de cal Patoi. La font ha estat modificada amb un disseny actual, i consisteix en un monòlit de ferro que emmarca un bloc de marbre amb el brollador. La plaça es va formar al final del segle XIX i els edificis, de caire popular, en general conserven una tipologia característica d'aquesta època. A un costat de la plaça hi ha el restaurant can Patoi (número 12), junt amb altres cases d'un estil similar: números 13 i 14. A l'altre costat de la plaça les cases també han conservat aquest estil. Concretament, les cases número 1 (cal Canudas), 2, 3, 4, 5, 6 i 7.

    Inscripció en una llinda de cal Patoi: 1884. A la casa núm. 7, a la tarja: 1888. A la casa núm 1 (cal Canudas): 1929.
    Placa en una façana del carrer: "Plaza de José Anselmo Clavé - Plassa de Josép Anselm Clavé". Placa col·locada a la font: "Font de can Patoi. Ajuntament de Navarcles".

    Al final del segle XIX el poble de Navarcles va experimentar un nou creixement urbanístic. Es construí la carretera de Talamanca i es formà aquesta plaça, que l'any 1886 s'acordà denominar "Plaça del Llobregat". Aquest mateix any es sol·liciten els primers permisos per edificar. A començament del segle XX es fa arribar aigua a la plaça, procedent de la font del Joncar. L'any 1905 ja hi vivien 18 famílies en 12 cases. L'any 1917, a instàncies de la Sociedad Coral Armonía Orfeónica Navarclense, se li dóna el nom oficial de Josep A. Clavé. El 8 de setembre d'aquest any s'organitzà una festa per celebrar-ho i es va descobrir una placa commemorativa. L'any 1954 s'hi va fer una primera reforma important i es construí una font nova, de pedra. L'any 1962 la plaça, que fins aleshores encara era de terra, va ser urbanitzada. L'any 1999 es trobava molt deteriorada i va ser objecte d'una nova reforma, a càrrec de l'arquitecte Joan Fabregat: es va repavimentar i s'hi col·locà un banc de fusta. Des del seu inici la plaça, situada a l'entrada del poble, ha estat lloc de trobada i un indret molt comercial. Es tracta d'un dels indrets més característics de Navarcles. Cal destacar l'existència de la popular Fonda Patoi, que ha gaudit tradicionalment d'una gran anomenada. Per això a nivell popular la plaça també es coneix amb el nom de Can Patoi.

    FERRER, Llorenç (1988-1990). "Plaça Clavé". Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles.
    FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 21-22.
    FERRER, Llorenç; CARRERA, Josep M. (1999). La plaça i l'arbre de cal Patoi. "Quaderns de Navarcles", núm. 6. Ajuntament de Navacles.