Pla de Sant Pere

Navàs

Jaciment conegut tan sols per la troballa de materials superficials, però que té una certa entitat. Correspon bàsicament al període ibèric i romà. Els indrets on s’han recollit aquests materials abasten un espai força ampli a la part superior de l’altiplà conegut com a Pla de Sant Pere, entorn de les ruïnes de l’església romànica de Sant Pere de l’Alou.

La major part dels materials s’han recollit en el camp situat al sud-oest del camí, conegut com la Vinya de l’Alzina, però també en altres punts de l’entorn proper. Són diversos els investigadors que hi han fet prospeccions i que n’han publicat els resultats, especialment Josep M. Badia, però també Jordi Gibert i Cristian Folch. Entre els materials recollits n’hi ha uns pocs de prehistòrics: una pedra polida i un ganivet de sílex, classificats com a neolític el primer i eneolític el segon (BADIA, 1984: 116). Però el conjunt més interessant pertany a l’època antiga. Del període ibèric cal destacar fragments d’un Kàlathos pintat amb motius decoratius de mitges circumferències concèntriques, fragments de ceràmica campaniana A i B, així com dues monedes de bronze que es poden datar a finals del segle II aC. Una d’elles amb un cap d’Aretusa voltada per tres dofins a l’anvers i un cavall amb genet, i la llegenda de la seca d’Iltirda al revers. D’època romana, sobretot imperial, hi ha representada una gran diversitat de ceràmica que arriba al període tardo-antic, a més de tègules, àmfora, pesos de teler o un molí barquiforme. Finalment, a l’entorn de l’església de Sant Pere també s’hi va documentar ceràmica medieval (GIBERT-FOLCH, 2006).

Pel que fa a possibles estructures associades a aquest jaciment, només tenim notícia d’un mur que transcorre en diagonal sota la calçada de l’actual camí i que ja no és visible perquè ha quedat cobert pel tutú. Tanmateix, no podem assegurar que correspongui a època antiga. Per tot el que hem dit, cal pensar que estem davant d’un establiment rural d’època ibèrica d’una certa importància que, amb la romanització, es devia transformar en una vil·la agropecuària que tindria una pervivència fins a època tardo-romana i que podria enllaçar amb les nombroses restes medievals que es troben a l’entorn i que enumerem a l’apartat d’observacions.