Pla de la Bassa de can Garriga
Santa Maria d'Oló

    Moianès
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    Carretera BP-4313, al km. 18,6 camí direcció nord-est, uns 60 m
    630

    Coordenades:

    41.89028
    2.05842
    421886
    4638023
    Número de fitxa
    08258-4
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Segle
    XXXV-XXVaC
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí: CCAA 1609
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08258A002000230000AX
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Enterrament megalític, concretament del tipus cista, que es troba en un punt destacat de la carena de Segalers, actualment a pocs metres de la carretera BP-4313. Concretament es situa a la part alta d'un petit promontori allargassat, i té una orientació que segueix perfectament l'eix est-oest, sense cap mena de desviació respecte al nord magnètic. El sepulcre, que es pot incloure en el grup anomenat solsonià, està ben delimitat per lloses de pedra de gres, però no se n'ha conservat la coberta, i algunes de les lloses es troben partides. Les mides del megàlit són 2 m de llarg per 1,10 m d'ample i una alçària màxima conservada d'un metre. L'excavació que es va practicar a l'interior del megàlit no va proporcionar pràcticament restes, ja que havia estat espoliat prèviament. De tota manera, s'hi van poder recollir 30 fragments de terrissa corresponent a un vas de forma hemiesfèrica i amb una petita nansa de pont, assimilable al tipus 18 d'Ana M. Muñoz, així com 9 fragments d'ossos humans.
    Per les característiques generals de l'enterrament i la seva tipologia solsoniana, juntament amb la datació de la ceràmica, aquest megàlit es pot situar cronològicament vers el Neolític Mitjà (entre el 3500 i 2500 aC.).

    L'any 1986 Guillem Rubió comunicà a Joan Surroca, conservador del Museu Arqueològic de Moià, l'existència d'aquesta tomba que, de fet, ja era coneguda per alguna gent del lloc, que l'havien espoliada anys abans. Davant del perill que comportava el fet de trobar-se al costat de la carretera i en un punt freqüentat per l'activitat forestal, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi va realitzar una excavació d'urgència l'any 1987, sota la direcció de M. Àngels Petit. L'any 2005 s'hi va portar a terme una prospecció superficial dels terrenys de l'entorn, amb motiu del desdoblament de l'Eix Transversal. S'encarregà a l'empresa IGR EMAP i la va dirigir Roser Pou Calvet.

    DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics, núm. 15), p. 50-51.
    PETIT MENDIZÁBAL, M. Àngels (1987). Memòria de l'excavació duta terme a la cista neolítica del Pla de la Bassa de Can Garriga (Santa Maria d'Oló, Bages). Treball inèdit consultable a Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (núm. Reg. 225).
    PETIT MENDIZÁBAL, M. Àngels (1993). "La cista neolítica del Pla de la Bassa de Can Garriga (Santa Maria d'Oló, Bages)", Estudis Universitaris Catalans (Homenatge a Miquel Tarradell). Vol. XXIX (setè de la tercera època), ed. Curial, Barcelona, p. 149-158.
    POU, Roser (2005). Memòria de la prospecció superficial dels terrenys afectats pel projecte de millora general. Desdoblament Eix Transversal carretera- C-25, tram Artés-Vic. Treball inèdit consultable a Servei d'Arqueologia i Paleontologia (núm. Reg. X).