Pins pinyoners de la Riera de Sant Vicenç
Sant Vicenç de Montalt

    Maresme
    Passeigs dels Pins, s/n
    Emplaçament
    Seguint el curs de la Riera de Sant Vicenç

    Coordenades:

    41.564348046337
    2.512238196498
    459330
    4601523
    Número de fitxa
    08264 - 202
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt ( Carrer de Sant Antoni, núm. 13; 08394 - Sant Vicenç de Montalt)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Els pins pinyoners (Pinus pinea) de la riera de Sant Vicenç estan situats en el passeig dels Pins seguint el recorregut de la riera. La majoria d’ells, estan plantats a la vorera de mà esquerra, pujant la carretera, en escocells amples, de terra a excepció dels situats més al nord, on la vorera és molt estreta, no està enrajolada i l’espai limita amb el mur de contenció de finques privades.

    En conjunt, són arbres molt esvelts, alguns d’ells amb una certa inclinació degut a la brisa marina. La majoria no superen els cent anys i presenten un excel·lent estat de salut. Mesuren més de quinze metres d’alçada, amb la majoria de capçades ben arrodonides i uniformes, en forma d’ombrel·la. Els que estan plantats al voltant del parc anomenat dels Pins, disposen d’un rec automàtic a l’entorn de la soca.

    No s’observen ferides al tronc o branques significatives i la poda es manté regularment en cas de necessitat. L’escorça és vermellosa i gruixuda i les capçades de més de 18 metres per la majoria d’ells se sustenta a través d’una brancada potent amb algunes de recargolades.

    Són arbres perennifolis amb fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de 10 a quinze cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm de longitud.

    És el pi més resistent als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. Malgrat la forta sequera d’aquests darrers estius, sembla que aquests espècimens resisteixen força bé.

    MASCLANS, FRANCESC (1999). Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós. Flor del Vent Edicions.

    PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.

    PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume.