Pi Gros de Ca l'Almirall
Sant Llorenç d'Hortons
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Pi gran o de Ca l'Almirall és un pi pinyoner que pertany a l'espècie Pinus pinea. Es troba aïllat de vegetació arbòria, envoltat d'herbassar i matolls degut a l'estat d'abandonament de l'indret. La capçada és arrodonida, però força irregular degut a la talla d'algunes de les seves branques més importants. Mesura uns 25 m d'alçada total i 20 metres de capçada mitjana per 3, 91 metres de volt de canó i 4,15 metres de volt de la soca. El tronc presenta una lleugera inclinació. Originàriament tenia tres branques principals, una de les quals, la que es troba orientada a Ca l'Almirall va ser tallada. Les agulles són llargues, de color verd fosc i mesuren 15 cm; neixen d'un branquilló de dues en dues. La seva escorça és rogenca, clivellada i forma plaques força gruixudes orientades en sentit vertical. El seu fruit és la pinya i el seu cicle natural és de tres anys. A seva recol·lecta està legislada i cal autorització.
Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.
Història
Aquest pi pertany a l'antiga masia de ca l'Almirall, propietat de la mateixa família des del segle XV fins principis del segle XX. En Joan Almirall i Fàbregas, nascut l'any 1853 en fou el darrer hereu. Durant els anys 50 del segle XX va passar a ser propietat de la família Carafí Nicolau, fins que passaren a mans d'un terratinent de Masquefa, moment en el que adquirí el nom de Pi Gros, com a distintiu comercial d'un restaurant i d'un càmping. Rius (2012) a partir d'informació oral identifica aquest pi com el Pi de les mentides i com lloc de reunió dels alcaldes de Masquefa, Sant Esteve Sesrovires, Gelida i Sant Llorenç d'Hortons.
Bibliografia
MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona
RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22.
