Pi de la plaça del Tussol
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El pi pinyoner (Pinus pinea) de la Font del Pi, està situat en una petit parc enjardinat, entre la drecera de la Rasa i els carrers de Dalt i Nou, que formen un petit triangle anomenat la Plaça del Tussol. En la zona més ample, a mà esquerra hi ha l’arbre, i a l’altre extrem, una font d’aigua de boca, amb una pica i un muret enrajolat.
El contorn del tronc, lleugerament inclinat mesura uns 2, m de perímetre per una alçada d’uns dotze metres. La capçada és uniforme en forma d’ombrel·la, gràcies a una brancada potent i robusta que es bifurca donant-li una forma perfectament arrodonida.
És un arbre perennifoli amb les fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de 10 a quinze cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm de longitud.
Ha tingut alguna poda i no s’observa cap malaltia aparent. El Pinus pinea, és el més resistent dels resinosos als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada, que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota.
Bibliografia
MASCLANS, FRANCESC (1999). Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.
PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume.
